La Comissió de Desenvolupament Rural del Parlament de Navarra ha pres una decisió de pes aquesta setmana en sol·licitar formalment al Govern foral que engegui una suspensió total i sense data definida per a lobertura de noves plantes de biogàs. Aquesta resolució, que ha nascut d'una proposta del grup Contigo-Zurekin, pretén frenar l'allau de sol·licituds que s'han anat acumulant als despatxos de l'administració navarresa fins que hi hagi unes regles de joc molt més estrictes i clares per a tots els implicats.
El suport a aquesta mesura ha estat pràcticament massiu entre els grups parlamentaris, ja que formacions com UPN, EH Bildu, Geroa Bai i el PPN han votat a favor, deixant el PSN en una posició d'abstenció que no ha impedit que la iniciativa tiri endavant. La idea de fons és que no es pot continuar autoritzant instal·lacions d'aquest tipus de forma desordenada, sobretot quan el malestar als pobles i comarques on es projecten aquestes plantes no para de créixer per les molèsties possibles i l'impacte a l'entorn.
Un marc legal més garantista per al territori
L'objectiu prioritari d'aquesta aturada no és cap altre que redactar-ne un de nou ecosistema normatiu que resulti realment garantista per a la ciutadania i el sector primari. Els parlamentaris coincideixen que el desplegament de les plantes de biometanització ha de ser sostenible i acord amb la realitat climàtica actual, evitant que el consum de recursos sigui excessiu o que es posi en risc la biodiversitat de les zones rurals navarreses.
No és la primera vegada que s?intenta posar ordre en aquest assumpte, ja que l?octubre de l?any passat es va aprovar una modificació legal per establir una moratòria temporal, però aquella mesura es va quedar curta per a molts en deixar fora projectes que ja estaven en una fase avançada. Ara, el Parlament insisteix que qualsevol pas futur ha de comptar amb la participació activa dels ajuntaments afectats i dels professionals del camp, que són els que coneixen millor la realitat del terreny.
Un dels punts que més butllofes ha aixecat és el càlcul sobre la quantitat real de residus agroramaders disponibles a la Comunitat foral. Mentre que alguns estudis tècnics suggereixen que no hi ha material suficient per alimentar tantes plantes, els promotors privats continuen presentant projectes que, de vegades, requereixen transportar tones de deixalles d'una punta a una altra de Navarra, cosa que xoca frontalment amb la idea d'una gestió de proximitat i autogestió de les mateixes granges.
Conflictes polítics i projectes a l'aire
La situació s'ha tornat especialment tensa després de conèixer-se que el Govern de Navarra ha hagut de anul·lar autoritzacions ambientals ja concedides per a projectes en localitats com Arróniz i Sesma. El motiu tècnic principal ha estat la manca de base territorial suficient, és a dir, que les empreses no disposaven del permís de tots els propietaris de les parcel·les on pretenien aplicar les restes resultants del procés de biogàs, cosa que ha generat un embolic jurídic considerable.
En aquest context, l?alcalde de Tudela, Alejandro Toquero, no s?ha mossegat la llengua en qualificar d?incoherent la postura d?alguns grups polítics. Toquero considera que s'hi està jugant a dues bandes, defensant una moratòria general al Parlament de Pamplona mentre que, en l'àmbit local o en projectes específics de tractament de llots, l'actitud és molt més permissiva amb els plans del Govern foral, cosa que al seu parer deixa venuts als veïns de la Ribera.
Des del consistori tudelà s'ha avisat que no llençaran la tovallola i que utilitzaran totes les eines legals al seu abast per evitar el que consideren un atropellament mediambiental. Aquesta fricció entre l'administració autonòmica i la municipal afegeix una capa més de complexitat a un assumpte que ja de per si mateix és tècnic i espinós, evidenciant que la transició energètica i el debat social no sempre és un camí de roses quan toca decidir on s'ubiquen les infraestructures.
Cap a un model de gestió circular i sostenible
Perquè aquest tipus d'energies renovables tinguin encaix social, els grups proposants de la moratòria insisteixen que cal apostar per un model vinculat a les explotacions ramaderes de manera directa. La idea és evitar el tràfec constant de camions i que cada zona gestioni els seus propis residus, convertint allò que avui és un problema de contaminació en una oportunitat d'energia neta però a una escala humana i manejable per als municipis.
El departament de Desenvolupament Rural té ara la pilota a la teulada i haurà de treballar a contrarellotge per presentar una regulació que convenci totes les parts. La manca de diversitat al paisatge navarrès i la pressió sobre els recursos hídrics són factors que pesaran molt a la balança a l'hora de decidir quantes plantes de biometà pot suportar realment el territori sense que es converteixi en una bombolla insostenible.
La comunitat navarresa s'enfronta al repte d'equilibrar les ambicions en energies renovables amb el respecte escrupolós pel seu entorn rural i la seguretat jurídica de les inversions. Aquesta aturada administrativa suposa una pilota d'oxigen per a les plataformes veïnals que reclamaven ser escoltades, però també un avís per als promotors que el desplegament del biogàs no serà a qualsevol preu ni de qualsevol manera a les terres forals.
