El panorama de les nostres muntanyes aquest any es presenta força complicat i les autoritats no han volgut agafar-se els dits, avançant l'inici de la campanya contra el foc a l'u de juny. Després d'analitzar el que va passar la temporada anterior, s'ha decidit posar tota la carn a la graella reforçant els mitjans estatals i la coordinació entre comunitats autònomes per intentar frenar una tendència que, malauradament, va a l'alça a causa dels termòmetres disparats i de la falta de pluges recurrents.
Les dades que fem servir ara mateix no són precisament per llençar coets, ja que el nombre de sinistres i la superfície calcinada els primers mesos de l'any han superat amb escreix les xifres d'exercicis previs. Aquest escenari ens obliga a estar més atents que mai, ja que els episodis de calor intensa s'estan avançant cada vegada més, convertint la vegetació en un combustible sec i llest per cremar davant el més mínim descuit o raig imprevist.
Noves estratègies i desplegament de mitjans estatals
El Govern ha posat en marxa un desplegament de mitjans materials sense precedents, fent especial èmfasi en la millora de les condicions de les brigades de reforç, que són els que es juguen el tipus a primera línia. A més, l'Agència Estatal de Meteorologia ha estrenat un índex de perill molt més precís que no només mira si fa calor o bufa el vent, sinó que analitza a fons l'estat real de la humitat a terra i el tipus de vegetació que cobreix cada zona.
En aquest context, la tasca de les BRIF esdevé fonamental, i la seva plena operativitat des de principis de juny busca evitar que els petits focus es converteixin en monstres incontrolables. Cal no oblidar que les competències en aquesta matèria estan molt repartides, per la qual cosa el èxit de la campanya estiuenca depèn en gran mesura que tots els engranatges administratius funcionin com un rellotge suís a l'hora de compartir informació i recursos.
Al voltant del 95% dels incendis que patim tenen la mà de l'home al darrere, ja sigui per una negligència ximple o per males intencions, cosa que ens deixa clar que la vigilància no pot abaixar la guàrdia. Els experts assenyalen que amb prou feines un grapat de focs, els coneguts com Grans Incendis Forestals o GIF, són els responsables de gairebé tota la superfície cremada, cosa que demostra que la capacitat de reacció en les primeres hores és el que marca la diferència entre un ensurt i una catàstrofe.
Innovació tecnològica i vigilància en espais protegits
L'ús de satèl·lits com els del sistema europeu Copernicus permet detectar anomalies tèrmiques gairebé al moment, tot i que encara hi ha marge de millora per evitar falsos positius. En aquest sentit, moltes empreses emergents estan treballant en sensors intel·ligents de detecció primerenca que s'instal·len a la muntanya i que podrien avisar els serveis d'emergència molt abans que el fum sigui visible des de la distància.
Llocs tan emblemàtics com Doñana han patit recentment el flagell de les flames, cosa que ha posat sobre la taula la necessitat de millorar la vigilància en zones d'alt valor ecològic que de vegades estan massa massificades. La gestió de les muntanyes no pot ser quelcom que només es faci quan estreta el sol; és un feina que ha de durar tot l'any mitjançant la prevenció d'incendis i gestió forestal responsable, incloent la neteja de tallafocs i el manteniment d'infraestructures perquè els camions de bombers no es quedin encallats quan més falta fan.
La ruptura de l'homogeneïtat del paisatge forestal és una altra de les claus tècniques que s'estan debatent, ja que les pinedes contínues i sense interrupcions són autèntiques autopistes per al foc. Per evitar que les flames corrin a plaer, es proposa recuperar el mosaic tradicional del camp, combinant zones arbrades amb espais de pastura o agricultura que actuïn com a barreres naturals davant l'avenç dels incendis més agressius.
Educació ambiental i gestió del territori
A localitats com Gandia o Hellín, s'estan duent a terme projectes molt interessants que barregen la inversió en franges perimetrals de protecció amb l'educació dels més joves. Aquestes iniciatives de aprenentatge-servei a l'àmbit forestal busquen que els estudiants entenguin com funcionen les cremes prescrites i per què és vital mantenir nets els voltants dels habitatges per donar més marge de maniobra als equips d'extinció.
L?impacte d?aquests sinistres va molt més enllà dels arbres cremats, afectant de ple espècies tan icòniques com el llop ibèric, especialment quan el foc arrasa les seves zones de cria en plena temporada. Estudiar les conseqüències dels incendis forestals i com canvia el comportament de la fauna silvestre després d'un megaincendi és crucial per dissenyar plans de restauració que realment funcionin i que ajudin a recuperar l'equilibri ecològic perdut sota les cendres.
Les restriccions a les cremes agrícoles són una altra peça fonamental del puzle preventiu, i és vital que tothom estigui al lloro dels nivells de preemergència abans d'encendre qualsevol llumí al camp. Es tracta d'una responsabilitat compartida per tota la societat, on accions tan senzilles com no llençar burilles o avisar immediatament al 112 en veure una columna de fum poden evitar que els nostres espais naturals desapareguin en qüestió d'hores.
Aconseguir una convivència segura amb el foc implica acceptar que el risc zero no existeix, però també ens obliga a adaptar les nostres normatives i comportaments a una realitat climàtica que ja no és pas la de fa dècades. La protecció de les nostres muntanyes i de les persones que hi viuen passa inevitablement per una combinació de tecnologia punta i prevenció clàssica, assegurant que tant els mitjans d'extinció com la ciutadania estiguin preparats per actuar amb cap i rapidesa davant de qualsevol emergència.
