Les proteïnes animals juguen un paper essencial en la nostra alimentació i, particularment, en el manteniment i desenvolupament del teixit muscular. No obstant això, la seva producció i consum creixents estan generant importants debats quant a la sostenibilitat i el impacte ambiental. Aquest article aborda les implicacions tant nutricionals com ecològiques del consum de proteïnes animals, i per què cal reconsiderar les nostres eleccions alimentàries en un context de canvi climàtic.
El paper de les proteïnes a la nostra dieta
Les proteïnes són necessàries per al funcionament del cos humà. A més, els atletes, persones que volen aprimar-se o simplement mantenir un estil de vida saludable, tendeixen a incrementar la seva ingesta proteica. Tot i això, gran part d'aquestes proteïnes, especialment les d'origen animal, tenen un elevat cost ambiental.
Aquest increment en el consum va de la mà amb un problema demogràfic: s'estima que per a l'any 2050 el món albergarà 9,6 mil milions d'habitants. Mantenir el ritme de producció de proteïnes animals per satisfer aquesta demanda no és viable des del punt de vista ecològic. Actualment, un 70% de les terres cultivables i un 40% dels cereals estan destinats a la producció ramadera.
Impacte ambiental de la producció de proteïnes animals
Un dels efectes més impactants del consum de proteïnes d'origen animal és la empremta hídrica. Produir un quilo de carn de bou, per exemple, requereix fins a 15.000 litres d'aigua, segons els informes de la UNESCO. Aquest ús massiu de recursos fa insostenible la cria danimals a gran escala. La situació encara és més greu si considerem que un gran percentatge d'aquesta aigua està destinat a cultius que directament alimenten els animals en lloc de les persones.
A més de l'aigua, calen recursos energètics massius per produir carn. Per exemple, per obtenir un quilo de carn de boví, cal consumir fins a 7 quilos de cereals, cosa que resulta en un baix rendiment energètic. En el cicle vital, un bou pot consumir fins a 1300 kg de grans abans de ser sacrificat.
Des del punt de vista de gasos d'efecte hivernacle, la ramaderia intensiva també juga un rol crucial. Els animals remugants, com les vaques i les ovelles, són responsables d'alliberar metà, un gas d'efecte hivernacle 25 vegades més potent que el diòxid de carboni. Aquestes emissions agreugen la crisi climàtica, alhora que la producció industrial de carn representa el 56-58% de les emissions globals del sector alimentari.
Comparativa amb proteïnes vegetals
Davant aquest panorama, s'ha proposat la transició cap a dietes basades en proteïnes vegetals. Les proteïnes vegetals no només tenen un impacte ambiental molt menor, sinó que també suposen una alternativa més sostenible. Estudis recents, com el de la Universitat d'Oxford el 2018, assenyalen que el canvi cap a productes vegetals pot reduir fins a un 92% els efectes de la carn en el clima.
Per exemple, el cultiu de pèsols o fruita seca per a consum humà té una petjada ambiental considerablement més baixa que la cria danimals. Els vegetals requereixen menys sòl i aigua, i emeten menys gasos amb efecte d'hivernacle per cada gram de proteïna que aporten.
A més, un estudi de la revista ciència va concloure que, en termes d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, els productes vegetals tenen un impacte deu vegades menor que els animals. Per això, les dietes basades en plantes no només són més ecològiques, sinó que també ofereixen beneficis per a la salut.
Tot i això, canviar tota la producció ramadera per cultius vegetals no és una solució simple. Experts com Pablo Manzano, del Basque Center for Climate Change, destaquen que la ramaderia extensiva, basada en el pasturatge, juga un rol positiu en la biodiversitat i en l'ús sostenible del territori. Mentre la ramaderia industrial té un impacte negatiu alt, la ramaderia extensiva pot ser part d'una solució integrada.
Solucions i propostes per mitigar l'impacte
Tot i que el canvi cap a un sistema alimentari més ecològic és complex, n'hi ha diverses iniciatives que busquen mitigar limpacte ambiental de la producció de proteïnes animals. Una és la millora en la gestió de recursos dins de les granges. Per exemple, s'ha avançat a la conversió alimentària, que ha aconseguit que ara es necessiti menys pinso per produir la mateixa quantitat de carn o productes derivats, com els ous.
A més, algunes indústries estan introduint biocombustibles elaborats a partir de subproductes animals, cosa que contribueix a reduir les emissions globals de CO2 generades a les plantes de processament. D'altra banda, el reciclatge de residus també juga un paper fonamental, transformant deixalles orgàniques en biodièsel o fertilitzants.
Sumat a això, s'estan desenvolupant alternatives que podrien canviar el joc, com ara carn cultivada i la fermentació de precisió. Aquests avenços tecnològics podrien oferir proteïnes amb el mateix perfil nutricional que els animals, però amb un menor impacte ambiental.
A mesura que la població mundial continua creixent, el problema de l'impacte ambiental de les proteïnes animals esdevé més urgent. És vital trobar un equilibri entre satisfer la demanda alimentària i protegir els recursos naturals del planeta. Reduir el consum de carn a aquells països on és elevat i fomentar la producció ramadera sostenible són passos fonamentals cap a una solució.