L'energia nuclear ha estat un tema important a Espanya des de la construcció de les primeres centrals. Tot i que després dels accidents de Txernòbil i Fukushima l'opinió pública s'ha tornat més escèptica, aquesta continua sent una font clau d'energia, que representa més del 20% del total de l'electricitat generada al país. No obstant això, una de les preocupacions més significatives és la gestió dels residus radioactius, cosa que també genera molta incertesa. En aquest article aprofundirem en quantes centrals nuclears hi ha a Espanya, la seva distribució i el futur previst per a aquestes plantes.
Quantes centrals nuclears hi ha a Espanya
Actualment, a Espanya hi ha cinc centrals nuclears actives repartides al llarg del territori nacional. Aquestes cinc plantes tenen un total de set reactors nuclears. Les centrals d'Almaraz i Ascó tenen dos reactors cadascuna, mentre que les de Cofrents, Vandellòs II i Trillo tenen un sol reactor cadascuna. Aquestes instal·lacions generen aproximadament el 20% de l'energia elèctrica consumida al país.
Les centrals nuclears actives a Espanya són les següents:
- Central nuclear d'Almaraz: Situada a Càceres i fundada el 1983, compta amb dos reactors nuclears.
- Central nuclear d'Ascó: Ubicada a Tarragona i operativa des del 1984, també té dos reactors en funcionament.
- Central nuclear de Cofrents: Aquesta planta, situada a la província de València, es va inaugurar el 1985 i compta amb un reactor d'aigua en ebullició.
- Central nuclear de Vandellòs II: Aquesta instal·lació, ubicada també a Tarragona i operativa des del 1988, compta amb un sol reactor.
- Central nuclear de Trillo: La planta més recent, inaugurada el 1988 a Guadalajara, té un reactor nuclear.
En conjunt, aquestes plantes aporten una capacitat instal·lada de 7.398,77 megawatts (MW) de potència elèctrica, sent fonamentals per a la seguretat energètica de la península.
Espanya i l'energia nuclear: quines plantes ja no estan en operació?
Tot i les cinc plantes actives, Espanya compta amb altres instal·lacions nuclears que han cessat les seves operacions. Aquest és el cas de la central nuclear de Santa Maria de Garoña a Burgos, tancada des del 2017 i en procés de desmantellament, així com les plantes de José Cabrera (Guadalajara) —coneguda com Zorita— i Vandellòs I (Tarragona), que també estan sent desmantellades. Tot i que ja no generen electricitat, aquestes instal·lacions segueixen sota control a causa dels residus i materials radioactius que s'han de gestionar de manera segura.
Desmantellament futur de les centrals nuclears
El desmantellament de les plantes nuclears actives a Espanya no sembla una qüestió de si passarà, sinó de quan. El Govern espanyol ha establert un calendari per al cessament de totes les centrals nuclears actives entre el 2027 i el 2035. La primera planta a tancar seria Almaraz I (el 2027) i l'última seria Trillo (el 2035). Aquesta fi de cicle obeeix principalment a dos factors: l'elevat cost que suposa estendre la vida útil de les plantes i les preocupacions al voltant de la seguretat i la gestió dels residus.
El desmantellament d‟una central nuclear és un procés complex i car, que pot portar dècades. Les plantes en desús, com José Cabrera i Vandellòs I, encara no s'han desmantellat del tot i es troben en un període d'espera per garantir que les zones radiològiques es tornin menys perilloses abans de fer la feina.
Gestió dels residus radioactius: Un desafiament pendent
La gestió dels residus radioactius és, sens dubte, un dels reptes més grans que enfronta Espanya actualment en termes d'energia nuclear. Fins ara s'ha acumulat un total aproximat de 80.400 metres cúbics de residus radioactius, que inclouen residus de mitjana i alta activitat. Una part d'aquests residus són molt perillosos perquè poden generar calor i romandre actius durant milers d'anys.
La Empresa Nacional de Residus Radioactius (ENRESA) està encarregada de gestionar aquests residus, així com de dur a terme el desmantellament com el que està en marxa a la central de Garoña. Els residus s'emmagatzemen temporalment al centre d'emmagatzematge del Cabril a Còrdova, encara que aquest centre té una capacitat limitada. Per això, s'està considerant la construcció d'un Magatzem Temporal Centralitzat (ATC).
El futur de l'energia nuclear a Espanya
Tot i els plans de desmantellament, les perspectives de l'energia nuclear a Espanya no estan completament tancades. S'està investigant el desenvolupament d'un Magatzem Geològic Profund, una instal·lació subterrània a més de 1.000 metres de profunditat que podria albergar els residus nuclears per un període prolongat de seguretat.
El Consell de Seguretat Nuclear ja ha fet estudis territorials per identificar possibles ubicacions del magatzem, encara que no s'han revelat les locacions exactes. S'espera que aquesta solució estigui disponible entre el 2050 i el 2070, cosa que permetrà manejar de manera més segura i eficient els residus radioactius generats.
Tot i així, les plantes nuclears d'Espanya encara tenen una vida útil al davant, i encara que el seu tancament sembla inevitable, el debat sobre l'energia nuclear i la gestió dels residus continua obert, afectat per l'evolució tecnològica i les polítiques energètiques futures del país .
L'energia nuclear a Espanya segueix jugant un paper crucial en la generació elèctrica, però el país s'està preparant per a un futur sense, on el seu desafiament més gran serà la correcta gestió dels residus radioactius i el tancament planificat de les plantes.