L'energia nuclear ha estat un tema important a Espanya des de la construcciĂł de les primeres centrals. Tot i que desprĂ©s dels accidents de Txernòbil i Fukushima l'opiniĂł pĂşblica s'ha tornat mĂ©s escèptica, aquesta continua sent una font clau d'energia, que representa mĂ©s del 20% del total de l'electricitat generada al paĂs. No obstant això, una de les preocupacions mĂ©s significatives Ă©s la gestiĂł dels residus radioactius, cosa que tambĂ© genera molta incertesa. En aquest article aprofundirem en quantes centrals nuclears hi ha a Espanya, la seva distribuciĂł i el futur previst per a aquestes plantes.
Quantes centrals nuclears hi ha a Espanya
Actualment, a Espanya hi ha cinc centrals nuclears actives repartides al llarg del territori nacional. Aquestes cinc plantes tenen un total de set reactors nuclears. Les centrals d'Almaraz i AscĂł tenen dos reactors cadascuna, mentre que les de Cofrents, Vandellòs II i Trillo tenen un sol reactor cadascuna. Aquestes instal·lacions generen aproximadament el 20% de l'energia elèctrica consumida al paĂs.
Les centrals nuclears actives a Espanya sĂłn les segĂĽents:
- Central nuclear d'Almaraz: Situada a CĂ ceres i fundada el 1983, compta amb dos reactors nuclears.
- Central nuclear d'Ascó: Ubicada a Tarragona i operativa des del 1984, també té dos reactors en funcionament.
- Central nuclear de Cofrents: Aquesta planta, situada a la provĂncia de València, es va inaugurar el 1985 i compta amb un reactor d'aigua en ebulliciĂł.
- Central nuclear de Vandellòs II: Aquesta instal·lació, ubicada també a Tarragona i operativa des del 1988, compta amb un sol reactor.
- Central nuclear de Trillo: La planta més recent, inaugurada el 1988 a Guadalajara, té un reactor nuclear.
En conjunt, aquestes plantes aporten una capacitat instal·lada de 7.398,77 megawatts (MW) de potència elèctrica, sent fonamentals per a la seguretat energètica de la penĂnsula.
Espanya i l'energia nuclear: quines plantes ja no estan en operaciĂł?
Tot i les cinc plantes actives, Espanya compta amb altres instal·lacions nuclears que han cessat les seves operacions. Aquest és el cas de la central nuclear de Santa Maria de Garoña a Burgos, tancada des del 2017 i en procés de desmantellament, aixà com les plantes de José Cabrera (Guadalajara) —coneguda com Zorita— i Vandellòs I (Tarragona), que també estan sent desmantellades. Tot i que ja no generen electricitat, aquestes instal·lacions segueixen sota control a causa dels residus i materials radioactius que s'han de gestionar de manera segura.
Desmantellament futur de les centrals nuclears
El desmantellament de les plantes nuclears actives a Espanya no sembla una qĂĽestiĂł de si passarĂ , sinĂł de quan. El Govern espanyol ha establert un calendari per al cessament de totes les centrals nuclears actives entre el 2027 i el 2035. La primera planta a tancar seria Almaraz I (el 2027) i l'Ăşltima seria Trillo (el 2035). Aquesta fi de cicle obeeix principalment a dos factors: l'elevat cost que suposa estendre la vida Ăştil de les plantes i les preocupacions al voltant de la seguretat i la gestiĂł dels residus.
El desmantellament d‟una central nuclear Ă©s un procĂ©s complex i car, que pot portar dècades. Les plantes en desĂşs, com JosĂ© Cabrera i Vandellòs I, encara no s'han desmantellat del tot i es troben en un perĂode d'espera per garantir que les zones radiològiques es tornin menys perilloses abans de fer la feina.
GestiĂł dels residus radioactius: Un desafiament pendent
La gestió dels residus radioactius és, sens dubte, un dels reptes més grans que enfronta Espanya actualment en termes d'energia nuclear. Fins ara s'ha acumulat un total aproximat de 80.400 metres cúbics de residus radioactius, que inclouen residus de mitjana i alta activitat. Una part d'aquests residus són molt perillosos perquè poden generar calor i romandre actius durant milers d'anys.
La Empresa Nacional de Residus Radioactius (ENRESA) està encarregada de gestionar aquests residus, aixà com de dur a terme el desmantellament com el que està en marxa a la central de Garoña. Els residus s'emmagatzemen temporalment al centre d'emmagatzematge del Cabril a Còrdova, encara que aquest centre té una capacitat limitada. Per això, s'està considerant la construcció d'un Magatzem Temporal Centralitzat (ATC).
El futur de l'energia nuclear a Espanya
Tot i els plans de desmantellament, les perspectives de l'energia nuclear a Espanya no estan completament tancades. S'estĂ investigant el desenvolupament d'un Magatzem Geològic Profund, una instal·laciĂł subterrĂ nia a mĂ©s de 1.000 metres de profunditat que podria albergar els residus nuclears per un perĂode prolongat de seguretat.
El Consell de Seguretat Nuclear ja ha fet estudis territorials per identificar possibles ubicacions del magatzem, encara que no s'han revelat les locacions exactes. S'espera que aquesta solució estigui disponible entre el 2050 i el 2070, cosa que permetrà manejar de manera més segura i eficient els residus radioactius generats.
Tot i aixĂ, les plantes nuclears d'Espanya encara tenen una vida Ăştil al davant, i encara que el seu tancament sembla inevitable, el debat sobre l'energia nuclear i la gestiĂł dels residus continua obert, afectat per l'evoluciĂł tecnològica i les polĂtiques energètiques futures del paĂs .
L'energia nuclear a Espanya segueix jugant un paper crucial en la generaciĂł elèctrica, però el paĂs s'estĂ preparant per a un futur sense, on el seu desafiament mĂ©s gran serĂ la correcta gestiĂł dels residus radioactius i el tancament planificat de les plantes.