Quantes vegades haurem dit que les coses antigues duraven més que no pas les d'ara. Abans, els electrodomèstics duraven més i es podien arreglar amb més facilitat que actualment. Actualment, hem entrat en un bucle de consum on predominen hàbits de un sol ús. Davant d'aquesta situació, neix el concepte de l'obsolescència programada. Moltes persones no coneixen bé què és l'obsolescència programada ni quin n'és el principal objectiu.
Per això, dedicarem aquest article a explicar-te què és l'obsolescència programada, quines són les seves característiques, objectius i molt més. També explorarem el seu impacte al medi ambient, les diferents formes en què es manifesta i estratègies per evitar-la.
Què és l'obsolescència programada
L'obsolescència programada és una estratègia de disseny implementada pels fabricants amb el propòsit de programar la vida útil dels seus productes perquè després d'un temps determinat aquests deixin de funcionar o es tornin ineficaços, obligant el consumidor a adquirir-ne un de nou. És una tàctica recurrent en productes electrònics com ara telèfons mòbils, ordinadors, electrodomèstics, automòbils, i fins i tot en roba i altres productes de consum diari.
El concepte gira al voltant de dissenyar productes de manera que, després d'una determinada quantitat d'ús, comencin a presentar falles, es desgastin més ràpidament o simplement es tornin obsolets, ja sigui per la incompatibilitat amb noves tecnologies o per la manca d'actualitzacions de programari . En forçar els consumidors a reemplaçar-los freqüentment, els fabricants aconsegueixen mantenir un flux constant de vendes i assegurar la sostenibilitat econòmica.
L'obsolescència programada ha enfrontat crítiques a causa de les seves implicacions ètiques, econòmiques i mediambientals. Si bé en alguns casos es podria veure com un estímul per a la innovació tecnològica, el seu impacte negatiu és profund. Genera grans quantitats de residus i fomenta un cicle de consum insostenible, que afecta els recursos naturals de manera irreversible.
De fet, la rapidesa amb què s'emmagatzema les escombraries electròniques o residus electrònics ha encès alarmes a nivell global. Segons l´ONU, cada any es generen més de 50 milions de tones d´aquest tipus de residus. Per això, ia causa de l'impacte creixent d'aquesta pràctica, cal conèixer els diferents tipus d'obsolescència, com identificar-los i què podem fer per allargar la vida útil dels productes.
Tipus d'obsolescència programada i exemples
Hi ha diferents formes en què un producte pot ser dissenyat per tornar obsolet. A continuació, es presenten els principals tipus d'obsolescència programada:
- Obsolescència planificada: El producte és fabricat perquè deixi de funcionar després d'un determinat nombre d'usos o temps, cosa que força el consumidor a adquirir-ne un de nou. Un exemple clar d'aquest tipus és el cas de les bombetes, que, segons alguns estudis, podrien durar molts més anys si no es controlessin intencionadament.
- Obsolescència indirecta: Un producte fet malbé no té peces de recanvi disponibles o aquestes són tan cares que la reparació no convé, obligant el consumidor a comprar un nou producte.
- Obsolet per incompatibilitat: En els productes tecnològics, quan una actualització de programari deixa fora versions anteriors o dispositius que no es poden actualitzar.
- Obsolescència psicològica: Aquest tipus d'obsolescència es basa en induir l'usuari a percebre que el producte és obsolet, tot i que funcioni perfectament. Això sol passar quan apareixen nous models més vistosos o moderns d'un producte.
- Obsolescència ecològica: Es promou l'intercanvi de productes funcionals encara sota la premissa que els nous models són més respectuosos amb el medi ambient o més eficients en termes energètics.
Alguns exemples clau inclouen:
- Bateries de mòbils: Les bateries dels telèfons mòbils tendeixen a començar a fallar després d'un any d'ús, forçant el consumidor a optar per un dispositiu nou o enfrontar-se a una substitució complicada de la bateria.
- Programari: Els sistemes operatius mòbils estan estretament vinculats al concepte d'obsolescència tecnològica, ja que en molts casos les actualitzacions deixen fora del suport models antics de telèfons que deixen de funcionar correctament.
- moda: És comú observar aquest fenomen al món de la moda, on les tendències canvien amb freqüència i les col·leccions són llançades contínuament. Les marques internacionals llancen noves col·leccions cada poques setmanes, pressionant els consumidors a renovar el seu armari.
Impacte ambiental de l'obsolescència programada
Un dels problemes principals que comporta l'obsolescència programada és el seu impacte negatiu sobre el medi ambient. La ràpida obsolescència de productes, especialment electrònics, genera una quantitat massiva de residus, contribuint al fenomen conegut com escombraries electrònica o e-waste. Aquesta pràctica, a més de generar contaminació, suposa un ús intensiu de recursos. La fabricació contínua de nous productes requereix grans quantitats de matèries primeres i energia, cosa que impacta en la petjada ecològica global.
El cicle de vida breu dels productes sol estar vinculat a lús de materials no biodegradables i difícils de reciclar. Segons l'ONU, dels milions de tones de residus electrònics generats anualment només un percentatge molt reduït es recicla adequadament. La resta d'aquestes deixalles acaba en abocadors o és exportat il·legalment a països en desenvolupament, on es processen en condicions insalubres i sense control ambiental, cosa que incrementa els riscos per a la salut pública i el deteriorament del medi ambient.
A més, els productes tecnològics rebutjats contenen substàncies tòxiques com el mercuri, plom i cadmi, que, en no ser gestionades correctament, poden filtrar-se a terra o en aigües subterrànies, provocant contaminació a gran escala.
Com evitar o allargar la vida útil dels productes
És possible frenar l‟impacte de l‟obsolescència programada adoptant noves pràctiques de consum i prenent decisions més responsables:
- Optar per reparacions: Allargar la vida útil dels productes mitjançant la reparació en lloc de substituir immediatament el producte quan s'avaria.
- reutilització: Comprar productes de segona mà ben conservats o donar aquells que ja no calguin però que puguin seguir funcionant adequadament.
- Consum sostenible: Apostar per productes que garanteixin una vida útil perllongada o que comptin amb bones polítiques de reparació i reciclatge.
- Exigir transparència: Buscar marques que prioritzin la durabilitat i que ofereixin garantia de recanvis durant diversos anys.
A Europa, s'han fet passos legislatius cap al dret a la reparació. Per exemple, tots els productes venuts a Espanya des del 2022 han de tenir tres anys de garantia i els fabricants estan obligats a assegurar peces de recanvi durant 10 anys.
En definitiva, les decisions de consum tenen un impacte directe sobre la sostenibilitat. Apostar per productes dissenyats per durar –i per marques que respectin el medi ambient– és una manera efectiva de lluitar contra l'obsolescència programada i de reduir la nostra empremta ecològica.