Matèries primeres crítiques: què són i la seva importància per a la indústria global
A finals de juny, els ministres d'economia d'Alemanya, França i Itàlia van assolir un acord crucial per enfortir la col·laboració en la gestió de les matèries primeres crítiques. Aquest acord té l'objectiu d'abordar, de manera conjunta, els desafiaments que planteja el subministrament de matèries primeres vitals per al sector industrial. El trio de nacions urgeix la resolució ràpida de les negociacions sobre la Llei Fonamental de Matèries Primes a la Unió Europea i la implementació de objectius individuals per a l'extracció, el processament i el reciclatge d'aquestes matèries.
Aquest tipus de matèries primeres juga un paper essencial en la economia moderna, pel que és vital conèixer què són, quines són les principals i quin impacte tenen actualment. En aquest article t'ho expliquem tot.
Quines són les matèries primeres crítiques?
Les matèries primeres crítiques són recursos naturals essencials que tenen un paper clau en la indústria tecnològica i industrial. Elements com els minerals, metalls i terres rares són indispensables per a la creació de productes avançats com a dispositius electrònics, vehicles elèctrics, panells solars o turbines eòliques. Això inclou metalls com el cobalt i elements de terres rares com el neodimi, clau en la fabricació d'imants potents per a tecnologies d'energies renovables.
El terme «crítiques» es deriva de dos factors principals: la importància econòmica d'aquestes matèries i la vulnerabilitat en el subministrament. La seva escassetat, juntament amb la dependència excessiva de pocs països exportadors, fa que el subministrament estigui constantment amenaçat per factors geopolítics i ambientals, cosa que podria tenir un impacte devastador a l'economia global.
El paper de la Xina en les matèries primeres crítiques
La Xina controla una part important del subministrament global de matèries primeres crítiques, especialment pel que fa a terres rares com el disprosi i el neodimi. Aquesta posició dominada pel gegant asiàtic ha generat inquietud als mercats globals, ja que qualsevol interrupció en el subministrament podria afectar indústries senceres. Per exemple, elements com el Liti, el gal·li i tungstè, essencials per a bateries i dispositius d'alta tecnologia, depenen enormement de les exportacions xineses.
En resposta a aquesta situació, la Unió Europea ha llançat iniciatives per reduir la dependència de la Xina, fomentant l'extracció i processament local, així com el reciclatge de matèries primeres crítiques. L'objectiu és crear una cadena de subministrament més resilient dins d'Europa que n'asseguri l'estabilitat econòmica i permeti avançar en la transició cap a la descarbonització.
Matèries primeres crítiques a la Unió Europea
Si bé el petroli i el gas han estat històricament materials vitals, la transició energètica cap a tecnologies més netes ha elevat la importància de les matèries primeres crítiques. El 2020, la comissió Europea va incloure formalment al voltant de 30 materials a la llista de matèries primeres crítiques, triplicant el número des del 2011.
Liderats per elements com el Liti i grafit, aquests materials són fonamentals per a la creació de bateries i vehicles elèctrics, i la seva disponibilitat serà clau per complir els objectius d'emissions netes zero a tota la regió. La Comissió Europea ha llançat una consulta pública sobre la Llei Europea de Matèries Primes Crítiques, que té com a objectiu fomentar l'extracció responsable dins de la UE i garantir-ne la continuïtat del subministrament.
Dependència i desafiaments geopolítics
El domini de la Xina no és l?únic desafiament que enfronta Europa. Altres països productors clau, com la República Democràtica del Congo (que allotja les reserves més grans de cobalt del món) i Rússia, també juguen rols principals a la subministrament global de matèries primeres essencials.
La creixent demanda d'electrificació i descarbonització està conduint a una carrera mundial entre les economies més fortes per assegurar una part del subministrament d'aquests materials. Encara que alguns països europeus, especialment Espanya, tenen indicis de dipòsits de diverses matèries primeres crítiques, molts d'aquests no estan sent explotats a causa de la oposició social i els riscos ambientals que implica la mineria. Aquesta manca dexplotació es suma a la preocupació sobre el subministrament futur.
Matèries primeres estratègiques i Amèrica Llatina
Amèrica Llatina figura de manera prominent a la producció de matèries primeres, particularment el liti. La regió alberga el conegut triangle del liti (ubicat entre Xile, Bolívia i Argentina), que representa més del 75% de les reserves globals d'aquest mineral. En aquest context, el paper de Llatinoamèrica en el subministrament global és crucial per a la transició energètica.
Tot i això, l'explotació d'aquests recursos planteja desafiaments socials i ambientals significatius. Països com el Perú i Xile són claus en la producció de coure, un altre material essencial per a l'electrificació. Però la manca de recerca i desenvolupament a molts d'aquests països és un indicador preocupant, ja que l'explotació sense una gestió adequada no contribuirà a desenvolupar de manera sostenible les economies locals.
Possible formació d'una OPEM: s'uniran les nacions riques en minerals?
Una qüestió que ha sorgit repetidament és la possibilitat d'una Organització de Països Exportadors de Metalls (OPEM), semblant al que és l'OPEP per al cru. Països com la Xina, la República Democràtica del Congo, Austràlia i Sud-àfrica podrien formar un bloc que controlés l'oferta de metalls crítics, capitalitzant la demanda global.
Si bé això podria estabilitzar els preus per als països productors, les conseqüències per a les nacions importadores serien devastadores. Europa, Japó, Corea del Sud i diverses altres economies desenvolupades patirien augments en els costos i ruptures a les seves cadenes de subministrament. Això planteja interrogants sobre com haurien de gestionar els seus relacions diplomàtiques amb aquestes nacions riques en minerals per evitar la formació dun possible cartell.
Impacte ambiental i justícia global
La creixent demanda de matèries primeres crítiques no només està impulsant la transformació energètica mundial, sinó que també n'està generant una pressió ambiental i social sense precedents sobre els països productors. L'extracció de minerals com el cobalt, el liti i el níquel comporta un alt cost ambiental, des de la desforestació massiva fins a la contaminació de fonts daigua.
D'altra banda, les males condicions laborals i les violacions als drets humans a regions com la República Democràtica del Congo són un recordatori alarmant de les contradiccions de la transició energètica. El repte per als països desenvolupats serà trobar un equilibri entre mineria sostenible, justícia social i transició energètica.
La mineria urbana és una alternativa que està guanyant terreny a Europa, amb la recuperació de metalls valuosos de dispositius electrònics rebutjats. El reciclatge, combinat amb la mineria urbana, pot reduir l'extracció primària i alleujar la pressió sobre els països productors mentre s'avança cap a una economia més circular.
No hi ha dubte que la importància de les matèries primeres crítiques continuarà creixent els propers anys, i les decisions que prenguin els països avui determinaran l'èxit o el fracàs de la transició energètica global.