La radiació nuclear, també coneguda com a radioactivitat, és l'emissió espontània de partícules, radiacions, o ambdues. Aquestes partícules provenen de la desintegració de certs nucleids radioactius. És un procés imprescindible en la generació d'energia elèctrica a les centrals nuclears, on es desintegren nuclis atòmics mitjançant fissió nuclear, alliberant enormes quantitats denergia.
Al llarg d'aquest article detallarem què és exactament la radiació nuclear, les característiques, els tipus i la rellevància que tenen tant en l'àmbit científic com en la nostra vida quotidiana.
característiques principals
La radioactivitat és el resultat de la descomposició de nuclis atòmics inestables. Aquests nuclis no tenen prou energia denllaç per mantenir-se units i, per tant, es desintegren espontàniament. El fenomen va ser descobert al segle XIX pel físic francès Antoine-Henri Becquerel, quan, accidentalment, va topar amb la propietat que tenien les sals d'urani d'ennegrir plaques fotogràfiques. Més tard, Marie Curie va ampliar el coneixement sobre la radioactivitat, descobrint elements radioactius com el poloni i el radi.
Hi ha dos tipus de radioactivitat: natural y artificial. La radioactivitat natural ocorre de manera espontània al medi ambient, en elements com l'urani o el radó. No obstant això, l'activitat humana també pot induir radioactivitat artificial, com passa a les centrals nuclears oa la medicina nuclear. Tot i que totes dues generen els mateixos efectes físics, el seu origen varia.
La radioactivitat es pot incrementar a causa de diferents factors que es divideixen en causes naturals o intervencions humanes indirectes. Per exemple, l'activitat volcànica pot alliberar grans quantitats de materials radioactius, mentre que la mineria o les excavacions també poden desenterrar materials que emeten radiació.
- Causes naturals. Exemples d'emissions radioactives són les erupcions volcàniques que alliberen materials radioactius presents al subsòl.
- Causes humanes indirectes. Excavacions en mines o la construcció d'infraestructures que impliquen perforar profundament a la terra poden alliberar radioactivitat natural acumulada sota terra.
Tipus de radiació nuclear
En general, la radiació nuclear es pot classificar en tres tipus: alfa (α), beta (β) y gamma (γ). Aquests tipus de radiació tenen diferents propietats, energies i capacitats de penetració als teixits i materials.
partícules alfa
Les partícules alfa (α) són emissions d'alta energia, conformades per dos protons i dos neutrons, cosa que converteix aquesta radiació en una de les menys penetrants. Tot i el seu menor abast, són extremadament perjudicials si les partícules alfa aconsegueixen entrar en contacte amb àrees internes del cos, com els pulmons, sent inhalades o ingerides. La capacitat ionitzant d'aquestes partícules és alta, per tant fins i tot en petites quantitats poden ser perilloses per a teixits vius interns.
partícules beta
Contràriament a les partícules alfa, les partícules beta (β) són emissions d'electrons. Aquestes partícules, encara que més petites i ràpides, tenen una capacitat de penetració més gran. Uns pocs mil·límetres d'alumini les poden bloquejar, però si penetren a la pell o són ingerides, el seu potencial de dany és significatiu. Són emeses per molts elements radioactius, com el triti o el carboni-14.
radiació gamma
Els raigs gamma (γ) són ones electromagnètiques que, en no tenir massa, poden travessar fàcilment materials que aturarien les partícules alfa o beta. El plom és un dels pocs materials que pot absorbir bona part d'aquestes radiacions. Els raigs gamma són extremadament energètics i altament penetrants, cosa que els converteix en un dels tipus més perillosos de radiació si no es prenen les mesures adequades de protecció.
Radiació nuclear en centrals
Les plantes d'energia nuclear són instal·lacions on es genera electricitat aprofitant les reaccions de fissió nuclear. Aquest procés passa quan el nucli d'un àtom d'un material com l'urani o el plutoni es divideix en dos nuclis més petits, després de la col·lisió amb un neutró.
La calor generada en aquesta reacció s'utilitza per produir vapor que, alhora, posa en moviment turbines connectades a generadors elèctrics. Una part fonamental d‟aquestes centrals és el sistema de refrigeració, que manté el nucli del reactor a temperatures segures.
Quan les reaccions de fissió a les centrals nuclears alliberen neutrons addicionals, aquests poden induir més fissions a altres nuclis veïns, creant una reacció en cadena que permet la producció contínua d'energia. Tot i això, aquesta mateixa reacció ha d'estar acuradament controlada per evitar desastres com l'incident de Txernòbil el 1986.
El cicle d‟aigua dins de les centrals nuclears és relativament senzill:
- La fissió de l'urani allibera prou energia per escalfar aigua.
- El vapor generat impulsa les turbines.
- Les turbines generen energia elèctrica.
- El vapor és refredat en condensadors i l'aigua és reutilitzada.
La gestió de residus radioactius és un altre dels grans reptes de les centrals nuclears. Els residus generats, com els productes de fissió, continuen sent radioactius durant milers d'anys. Generalment, s'emmagatzemen a piscines o dipòsits especialitzats dissenyats per evitar qualsevol filtració cap a l'entorn.
Control i detecció de la radiació nuclear
Per controlar i detectar la radiació nuclear, s'utilitzen aparells especialitzats com el comptador Geiger i les càmeres d'ionització. Aquestes eines permeten mesurar la quantitat de radiació present en un determinat lloc i protegir adequadament tant els treballadors com la població en general.
En llocs amb risc alt, com ara les centrals nuclears, els controls de radiació s'apliquen en tot moment per garantir la seguretat. A més, els materials que emeten radiació, ja siguin residus o materials dús en medicina nuclear, es manegen sota estrictes protocols de seguretat.
Usos de la radiació nuclear
Tot i que en pensar en radiació nuclear l'associació immediata pot ser a desastres i perills, la veritat és que té moltes aplicacions beneficioses en diversos camps:
- En medicina, s'usa per al diagnòstic i tractament de malalties. La radioteràpia, per exemple, utilitza radiació per eliminar cèl·lules cancerígenes.
- En indústria, s'usa la radiació gamma per a l'esterilització d'aliments i equips mèdics.
- En agricultura, es pot utilitzar per a la millora de cultius a través de la irradiació, que ajuda a eliminar plagues sense danyar el producte.
- En l' investigació científica, la radiació ha permès avenços crucials en la biologia molecular i la física de partícules.
L'ús adequat i controlat de la radiació és essencial per evitar els possibles efectes adversos, però els beneficis continuaran revolucionant sectors clau com la medicina, la indústria o l'agricultura.
Efectes de la radiació en els éssers humans
El potencial de dany de la radiació nuclear sobre els éssers vius depèn de diversos factors. La durada de lexposició i el tipus de radiació són dos dels més importants. En dosis baixes, la radiació pot no causar efectes immediats, però en quantitats més grans o després d'una exposició perllongada, la radiació pot desencadenar mutacions genètiques, malalties com el càncer, o fins i tot la mort.
Els efectes de la radiació es divideixen en efectes deterministes y estocàstics:
- Efectes deterministes: Es produeixen després de l'exposició a grans dosis de radiació, provocant danys immediats, com és el cas de les cremades per radiació o la síndrome aguda per radiació.
- Efectes estocàstics: Aquests són resultat de l'exposició perllongada a petites dosis, augmentant el risc de desenvolupar càncer a la població afectada.
És crucial que la radiació sigui monitoritzada i controlada sota estrictes regulacions per minimitzar els riscos a què està exposada la població.
També és fonamental la protecció personal a les àrees de treball amb riscos radiològics, cosa que inclou l'ús de roba especial, dosímetres per mesurar l'exposició i barreres de protecció.
La radiació nuclear, si bé pot ser perjudicial si no es maneja adequadament, és una eina de valor incalculable a la ciència, la medicina, la indústria i altres camps. Amb l'avenç tecnològic, cada cop es perfeccionen més els mètodes per manejar-la de manera segura i eficient.