La voracitat energètica que estem vivint en els darrers temps no té precedents, impulsada principalment pel desplegament massiu d'infraestructures digitals. Amb el creixement exponencial de la intel·ligència artificial i els serveis al núvol, tant a Europa com a la resta del món, la necessitat de trobar fonts d'energia constants i barates ha esdevingut una prioritat absoluta per als governs i les empreses tecnològiques.
En aquest context de cerca d'alternatives, una proposta comença a guanyar tracció pel seu enfocament radicalment diferent del que coneixem. Es tracta dels reactors nuclears enterrats, una idea que cerca aprofitar la pròpia escorça terrestre com a escut natural, eliminant la necessitat d'aixecar aquestes immenses i caríssimes estructures de protecció que caracteritzen les centrals convencionals de superfície.
Un estalvi massiu en materials de construcció
El pla dissenyat per la companyia nord-americana Deep Fission, que ja ha captat l'atenció de diversos mitjans especialitzats al sector energètic, consisteix a situar el nucli del reactor a uns 1,6 quilòmetres de profunditat. En baixar a aquest nivell, es pretén prescindir de gran part de l'acer i del formigó que normalment suposen el gruix de la inversió en una planta nuclear, ja que la pròpia formació rocosa i la columna d'aigua actuen com a barreres de seguretat naturals.
Segons les dades que mou la direcció de l'empresa, aquest canvi d'ubicació permetria reduir fins a un 70% l'ús de materials de construcció pesants. Aquesta optimització no és només una qüestió denginyeria, sinó una estratègia econòmica perquè la energia nuclear i els seus nous avenços puguin competir en costos amb altres fonts, especialment ara que la demanda delectricitat a gran escala no deixa de pujar per culpa dels centres de dades.
Potència i terminis per a la nova era digital
La capacitat projectada per a aquestes instal·lacions subterrànies és força ambiciosa, podent assolir els 18,5 gigawatts. El que es busca és oferir una solució que sigui ràpida d'implementar per als socis industrials, com els desenvolupadors de grans granges de servidors que no poden permetre esperar dècades que es construeixi una central tradicional. La idea és que aquest tipus de reactor de gravetat encaixi com un guant en les necessitats actuals de immediatesa i potència constant.
Tot i que encara estem davant d'un projecte en fase pilot, els terminis que s'estudien no queden tan lluny com es podria pensar. La intenció és gestionar tots els permisos i obtenir les llicències comercials necessàries perquè l'activitat pugui arrencar de manera oficial entre el 2027 i el 2028. Si els plans surten endavant, podríem veure un canvi important en la manera com el continent europeu es planteja la seva sobirania energètica i el pols de lenergia nuclear i la sostenibilitat dels seus serveis digitals.
L'èxit d'aquesta tecnologia dependrà en gran mesura de com es resolguin els tràmits reguladors i de l'acolliment que tingui el model entre els inversors del sector. Al final del dia, la meta és aconseguir que el subministrament elèctric sigui prou robust per aguantar la tirada de la tecnologia actual sense que els costos d'infraestructura acabin disparant els preus per al consumidor final o les empreses del sector IT.
