El Liti ha passat en pocs anys de ser un element relativament desconegut a esdevenir un dels recursos més estratègics del món. Les seves propietats especials, com la seva capacitat per emmagatzemar grans quantitats de energia, ho han col·locat al centre de diverses indústries claus que busquen reduir la seva dependència del oli. El liti no només és vital per a la tecnologia moderna, sinó que també és un pilar fonamental per a les energies renovables i l' electromobilitat.
La importància del liti a l'economia global
El liti ha guanyat considerable rellevància a causa de la seva creixent demanda a la indústria tecnològica, especialment en la fabricació de bateries d'ions de liti per a dispositius electrònics i, més notablement, per a vehicles elèctrics (VEU). La transició energètica global ha convertit aquest element en un pilar fonamental per a la indústria automotriu, que cerca reduir les emissions de CO2 mitjançant l'adopció de tecnologies més netes.
L'augment de la demanda ha disparat els preus del liti els darrers anys. El 2021 i 2022, es van multiplicar gairebé nou vegades, impulsats pel creixement de la electromobilitat i les energies renovables. Segons l'Agència Internacional d'Energia, la demanda de liti es podria multiplicar per 42 per al 2040 sota un escenari de desenvolupament sostenible.
Propietats i aplicacions del liti
El liti és el més lleuger de tots els metalls i té una alta calor específica, cosa que el converteix en un element ideal per emmagatzemar energia. És fonamental a:
- Bateries de ions de liti, que són imprescindibles per a dispositius electrònics com ordinadors portàtils, telèfons mòbils, càmeres i eines elèctriques portàtils.
- Vehicles elèctrics i híbrids. Els cotxes amb bateries de liti no emeten CO2 durant el seu ús, contribuint a reduir les emissions globals i promovent la mobilitat sostenible.
- Medicina i ceràmiques. Encara que menys visibles, els compostos de liti també es fan servir en la fabricació de ceràmiques resistents a la calor i en tractaments per a trastorns bipolars.
El futur d'aquest mineral continua investigant-se, i s'espera que el seu ús continuï expandint-se en noves aplicacions industrials.
Reserves mundials de liti
Les reserves mundials de liti estan concentrades en deserts i zones àrides de Sud-amèrica, concretament al Triangle del Liti, format per Bolívia, Argentina i Xile. Aquest triangle alberga aproximadament el 56% dels recursos de liti del món. A més, altres països importants quant a reserves inclouen la Xina i Austràlia.
Dels països sud-americans, Bolívia posseeix les majors reserves no explotades. Xile, en canvi, és el segon major productor mundial, amb una destacada participació al mercat global del liti. En menor mesura, l'Argentina s'ha consolidat com un actor emergent i ha augmentat significativament la seva producció en els darrers anys.
El liti s'extreu principalment de dues fonts: salmorra (en salars) y roca dura (pegmatites). Els dipòsits de salmorra es troben als salars de Sud-amèrica, mentre que les pegmatites predominen a Austràlia.
Segons l'últim informe del Servei Geològic dels EUA, Xile concentra el 41% de les reserves globals, mentre que Austràlia en té el 25,4% i l'Argentina el 9,8%. També hi ha menors quantitats de liti a Brasil, Mèxic, Perú i altres països.
Extracció i impacte ambiental
Si bé el liti és vital per a la transició cap a una economia verda, la seva extracció no està exempta de controvèrsies, especialment pel que fa al seu impacte ambiental. L'extracció de liti dels salars utilitza grans quantitats d'aigua, un recurs extremadament valuós a les zones àrides on hi ha els dipòsits. A llocs com el Salar d'Atacama (Xile), s'extreuen fins a 21 milions de litres d'aigua al dia només per a la producció de liti. Això ha provocat problemes d'escassetat d'aigua a les comunitats locals i ha afectat la biodiversitat, incloses espècies amenaçades com els flamencs.
Un altre mètode d'extracció és a partir de roca dura (pegmatites), però aquest mètode és més intensiu en energia i també genera més emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. En comparació, l'extracció de liti a partir de salars emet aproximadament 7,8 vegades menys gasos d'efecte hivernacle que lextracció de roca dura.
És crucial implementar regulacions més estrictes per minimitzar limpacte ambiental de la indústria del liti. En aquest sentit, l‟informe de la CEPAL ressalta la necessitat d‟establir marcs normatius que garanteixin la sostenibilitat social i ambiental d‟aquests projectes.
El Triangle del Liti i el seu futur potencial
l'anomenat Triangle del Liti agrupa Argentina, Bolívia i Xile, posicionant-se com la regió més important en termes de recursos de liti. Aquests tres països concentren més del 62% dels recursos mundials de liti, cosa que els atorga un paper crucial en el desenvolupament de l'economia verda global.
En aquest context, mentre que Xile ha liderat la producció durant dècades, l'Argentina ha experimentat un auge recent en les seves exportacions, assolint xifres rècord, i Bolívia compta amb el potencial més gran sense explorar, encara que enfronta desafiaments en termes d'infraestructura.
Els governs d aquests països estan promovent models dextracció més sostenibles i una major participació de les seves economies a la cadena de valor del liti. A Xile, per exemple, s'està transitant d'un model privatitzat a un cooperació publicoprivada, mentre que a Argentina, cada província negocia per separat els contractes i taxes d'extracció.
El mercat mundial del liti
El mercat mundial del liti ha estat dominat els darrers anys per Austràlia, Xile, Argentina i la Xina. Pel que fa a demanda, la majoria prové de països asiàtics, sent Xina, Corea del Sud i Japó els principals importadors de liti.
L'ús del liti va créixer des d'aproximadament 25 tones el 1900 fins a més de 100.000 tones el 2021. Amb projeccions de creixement que estimen una producció de 400.000 tones per al 2030, la indústria del liti es posiciona com una de les més importants per al futur desenvolupament mundial.
Entre el 2021 i el 2022 s'ha registrat un augment exponencial en els preus del liti, multiplicant el seu valor diverses vegades. Això ha significat un augment substancial a les exportacions de països com Argentina i Xile.
Es projecta que la demanda de liti continuarà superant l'oferta els propers anys. Aquesta situació exercirà pressió sobre els productors per expandir les seves operacions i sobre els governs per establir normatives que equilibrin el desenvolupament econòmic amb respecte al medi ambient i les comunitats locals.
El liti ha emergit com un dels recursos més estratègics del segle XXI. El seu rol clau en la transició energètica i l'electromobilitat el converteixen en un element imprescindible per al desenvolupament sostenible. Tanmateix, la seva extracció planteja reptes socioambientals que s'han d'abordar amb urgència per garantir que aquest mineral contribueixi al desenvolupament global sense comprometre el benestar de les comunitats i el medi ambient.