El Consell Regulador de la Denominació d'Origen Ribera del Duero ha fet un pas endavant amb la presentació del 'Manifiest per un territori vitivinícola protegit'. Aquesta iniciativa, donada a conèixer a la seva seu de Roa, no busca res més que assegurar-ne una ordenació territorial que permeti la convivència real entre el sector del vi i altres activitats industrials de gran calat, com les plantes de biogàs i la ramaderia intensiva. Els responsables de la denominació tenen clar que el valor del territori no és només una qüestió de romanticisme sinó un pilar econòmic que no es pot posar en risc per decisions precipitades.
La proposta neix amb un objectiu integrador, allunyant-se de qualsevol intenció de tancar explotacions existents o frenar el desenvolupament rural per les bones. El que es pretén és que el creixement de la comarca es faci amb cap, establint regles de joc clares i justes per a tots els actors implicats. De fet, el manifest subratlla que el problema no resideix en l'activitat ramadera en si, sinó en una regulació que actualment es queda curta i que podria permetre que projectes de gran impacte ambiental i paisatgístic s'instal·lin a la cantonada de vinyes emblemàtiques o cellers històrics.
El buit normatiu del Decret llei 4/2020
Un dels punts on més èmfasi han fet els representants de la Ribera del Duero és la necessitat de revisar l'actual marc legal. Segons expliquen, existeix un buit normatiu derivat del Decret llei 4/2020 de la Junta de Castella i Lleó. Aquesta norma, que es va aprovar al seu moment per agilitzar l'economia, permet que instal·lacions de fins a 2.000 places de porcí es posin en marxa mitjançant una simple comunicació ambiental, saltant-se així una avaluació tècnica profunda sobre si aquest projecte és compatible amb el que ja existeix al terreny.
Aquesta manca de control previ preocupa seriosament el sector, ja que l'impacte acumulat de diverses instal·lacions pot alterar l'ecosistema de la zona. Per donar base científica a aquestes queixes, el Consell es recolza en informes tècnics que identifiquen els compostos generats per aquestes plantes i les distàncies crítiques que podrien afectar tant al cultiu del raïm com a la feina diària dins dels cellers. Al final, allò que es busca és que l'aire, l'aigua i el paisatge, que són l'essència del vi, no es vegin compromesos per un desenvolupament industrial sense planificació.
Cinc eixos per blindar el patrimoni vitivinícola
El manifest no es queda només a la queixa, sinó que posa sobre la taula cinc mesures concretes perquè l'Administració autonòmica prengui cartes a l'assumpte. La primera és recuperar la llicència ambiental ordinària per a totes les explotacions ramaderes intensives que s'ubiquin dins els límits de la denominació, sense importar-ne la mida. Això obligaria a una anàlisi molt més detallada de cada sol·licitud abans de concedir qualsevol permís.
A més, s'exigeix l'establiment de distàncies mínimes de protecció, basades en criteris tècnics respecte a les vinyes, els cellers i les zones dedicades a l'enoturisme. Altres reclamacions inclouen:
- Revisar a fons la normativa del 2020 per evitar autoritzacions sense avaluació prèvia.
- Proporcionar als ajuntaments eines jurídiques que els donin seguretat a l'hora de decidir sobre l'ordenació de terra.
- Crear un òrgan de coordinació permanent on se senten la Junta, els municipis, el Consell Regulador i les organitzacions agràries.
Un motor econòmic de pes nacional
La importància de protegir aquest territori s'entén millor quan es miren les xifres, que no són cap ximpleria. La Ribera del Duero genera un impacte econòmic que supera els 1.300 milions d'euros al PIB i sosté més de 20.000 llocs de treball, dels quals la gran majoria es queden a Castella i Lleó. És, per tant, un motor estratègic que fixa població al món rural i que atrau més de 600.000 visitants anuals interessats en la cultura del vi i el paisatge.
Aquest front comú no és una lluita solitària de la Ribera. El document ja compta amb el suport de cellers, viticultors i, el que és més significatiu, dels consells reguladors d'altres denominacions de gran prestigi com la zona de Rioja, Jerez, Bierzo o Arlanza. Tots coincideixen que protegir el model de desenvolupament rural construït durant dècades és fonamental per al futur de l'Espanya interior, evitant que projectes industrials de biogàs mal ubicats es posin al capdavant amb un patrimoni que ha costat tant esforç aixecar.
La viabilitat d'aquest ecosistema econòmic i social depèn ara que s'aconsegueixi aquest consens necessari per traslladar les propostes a la Junta de Castella i Lleó amb força. El manifest continua obert que més institucions i ciutadans se sumin a una causa que busca equilibrar el progrés industrial amb la sostenibilitat d'un paisatge que és senyal d'identitat i orgull per a tota la regió, garantint que el vi segueixi sent el gran ambaixador d'aquestes terres sense renunciar a una convivència ordenada amb altres sectors.