La vigència de l' Marc d'actuació per Mineria de l'Carbó i les comarques mineres 2013-2018 va marcar un punt crític a la indústria del carbó a Espanya. Aquest pla incloïa la gestió del tancament ordenat del sector i establia ajudes econòmiques per mitigar els efectes a les regions mineres. Des de la seva implementació, s'ha discutit àmpliament si la mineria del carbó té futur al mix energètic del país.
Context del marc d'actuació
El Marc d'Actuació per a la Mineria del Carbó va ser part d'una sèrie d'intents del govern per assegurar una justa transició per als treballadors de la indústria, mentre s'alineaven amb les normatives mediambientals de la Unió Europea. El pla incloïa mesures específiques que abraçaven des de prejubilacions fins a baixes incentivades, a més de crear un fons per reindustrialitzar les comarques mineres.
Amb la finalització del Marc, el 2018, hi va haver un augment de la incertesa tant per als treballadors com per a les regions dependents de la mineria. Els sindicats com CCOO, UGT i USO demanaven una extensió o un nou pla que permetés preservar la indústria més enllà d'aquesta data.
Les negociacions dutes a terme amb el Ministeri d'Energia, representat per Daniel Navia, giraven al voltant de la possible reestructuració del pla. Els sindicats, però, mostraven una forta resistència a un model que privilegiés el tancament immediat de les mines sense assegurar primer una reindustrialització efectiva.
Aquest escenari va generar diverses opinions, tant als sectors polítics com empresarials. Mentre que el Reial decret del tancament de centrals tèrmiques estava dissenyat per promoure la transició energètica cap a energies renovables, molts veien aquesta mesura com a perjudicial per a les comarques el dinamisme econòmic de les quals girava entorn del sector del carbó.
Posició dels sindicats
Els sindicats, principalment UGT i CCOO, van fer èmfasi en la importància de preservar una part del carbó autòcton en el mix energètic. Segons les declaracions, un tancament abrupte significaria la pèrdua de milers de llocs de treball i d'un teixit industrial que difícilment podria ser reemplaçat a curt termini.
La UGT argumentava que, «el compromís de la Unió Europea i els governs nacionals no s'hauria de centrar només a tancar mines, sinó a mantenir-les mentre es fomenta la reindustrialització de les comarques mineres.»
Per la seva banda, CCOO defensava la postura que el carbó nacional havia de continuar formant part del mix energètic més enllà del 2018. Les dues organitzacions van subratllar la importància de reprendre projectes relacionats amb la captació i l'emmagatzematge de CO2, un dels objectius més grans a nivell europeu per reduir les emissions contaminants.
Mecanismes per a la continuïtat del sector
Des dels sindicats i el Ministeri d'Energia mateix, es van discutir els mecanismes que podrien implementar-se per prolongar la vida útil de les mines i de les centrals tèrmiques dependents del carbó nacional. Entre les propostes, es plantejava fomentar la inclusió del carbó al mix energètic sota criteris de «garantia de subministrament».
Una de les propostes més destacades va ser la d'impulsar el desenvolupament de projectes de captació i emmagatzematge de CO2, la qual cosa permetria reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i fer que el carbó es mantingués com una opció viable des del punt de vista mediambiental.
A més, es va suggerir la reactivació de tots els mecanismes que poguessin permetre la continuació de l'ús de carbó nacional a les centrals tèrmiques, sempre que aquestes complissin amb les normatives mediambientals establertes per la Unió Europea.
Descarbonització: el camí inevitable
Tot i els esforços dels sindicats per prolongar la vida del carbó, la realitat és que la descarbonització és un objectiu comú en les polítiques energètiques a nivell global. La Comissió Europea, juntament amb organismes internacionals, ha promogut la disminució progressiva de l'ús de combustibles fòssils per complir els acords del Pacte de París i limitar l'escalfament global.
Això ha generat un intens debat al voltant de les mesures a prendre per assegurar una «Transició Justa» que no perjudiqui els treballadors ni les comunitats dependents del carbó. La Aliança Global per Eliminar el Carbó, així com diverses ONG com Greenpeace, han pressionat constantment perquè el tancament de les centrals de carbó s'acceleri. A Espanya, es preveu que per al 2025 totes les plantes de generació elèctrica a base de carbó estiguin inactives.
Empreses com Endesa i Iberdrola ja han començat a executar aquests tancaments. Tot i això, segons un informe de CCOO, l'ús del carbó va representar en algun moment fins al 60% de les emissions de CO2 a Espanya, cosa que ha portat a un fort enfocament en energies renovables per suplir aquesta dependència.
Convenis de Transició Justa
Com a part dels acords per manejar el tancament de les mines i centrals tèrmiques, s'han implementat els anomenats Convenis de Transició Justa. Aquests convenis estan dissenyats per mitigar els impactes socioeconòmics causats per la descarbonització, assegurant l'ocupació i fomentant la inversió en projectes sostenibles a les zones afectades.
Endesa, Naturgy i Iberdrola han estat algunes de les empreses involucrades en aquests convenis, signats juntament amb el govern i els sindicats. Aquests documents inclouen compromisos per mantenir llocs de treball, desmantellar les centrals i restaurar ambientalment l'entorn de les mines i plantes.
Una de les mesures més comentades és la reubicació dels treballadors afectats en sectors afins com les energies renovables. Així mateix, aquests convenis fomenten la creació d'oportunitats laborals en la regeneració d'ecosistemes i la instal·lació de noves infraestructures energètiques.
De fet, en algunes regions d'Astúries i Lleó ja s'han engegat projectes pilot de restauració mediambiental i generació d'energia neta.
El tancament de les mines i la fi de l'ús del carbó a la generació elèctrica és una realitat ineludible. Tot i això, l'esforç per una Transició Justa i la protecció dels treballadors i les comunitats afectades marquen un camí esperançador. La clau en els propers anys serà assegurar el desenvolupament de projectes industrials sostenibles que puguin reemplaçar els llocs de treball perduts i transformar positivament les comarques que depenien de la mineria del carbó.