Sembla que el mar espanyol estĆ a punt d'esdevenir una transformaciĆ³ industrial que no es veia en dĆØcades. Tot i que el potencial de les nostres costes Ć©s inqĆ¼estionable, els experts del sector energĆØtic fa temps que avisen que el rellotge corre en contra nostra i que no ens podem permetre el luxe de veure passar de llarg aquesta oportunitat. La sensaciĆ³ general Ć©s que, desprĆ©s d'anys de trĆ mits i planificaciĆ³, les empreses estan a punt per comenƧar a treballar aixĆ que el marc administratiu doni el tret de sortida definitiu.
El que estĆ en joc no Ć©s nomĆ©s la producciĆ³ d'electricitat neta per complir els objectius climĆ tics, sinĆ³ la consolidaciĆ³ d'una cadena de valor que podria revitalitzar regions senceres. La tecnologia de plataformes flotants, fonamental per operar en aigĆ¼es profundes com les nostres, es presenta com el gran desafiament tĆØcnic que requereix un impuls polĆtic ferm i sense fissures perquĆØ Espanya no es quedi a la cua del continent al desplegament d'aquests gegants d'acer.
La urgĆØncia de la primera subhasta davant del mirall europeu
La comparaciĆ³ amb els nostres veĆÆns resulta inevitable i una mica incĆ²moda per als professionals del sector. Mentre que paĆÆsos com FranƧa, Regne Unit o les nacions nĆ²rdiques ja han pres la davantera amb licitacions ambicioses, al nostre territori encara s'espera aquesta primera subhasta d'eĆ²lica marina que funcioni com a efecte tractor. No Ć©s moc de gall dindi, ja que la demora administrativa dels Ćŗltims anys ha generat una certa inquietud entre els inversors, que veuen com altres mercats europeus acceleren el pas mentre aquĆ se segueixen polint detalls burocrĆ tics.
Des de les associacions eĆ²liques s'insisteix que el desenvolupament experimental ja Ć©s cosa del passat i ara toca passar a l'acciĆ³ comercial. Hi ha un consens clar que Espanya ja va amb retard en comparaciĆ³ amb altres potĆØncies que han sabut agilitzar-ne els processos. Aquesta situaciĆ³ Ć©s vista amb preocupaciĆ³, ja que es tem que la indĆŗstria nacional, que ja fabrica components per a parcs a l'estranger, no pugui aplicar aquesta tecnologia a les seves aigĆ¼es a temps per liderar el mercat mediterrani i atlĆ ntic.
Infraestructures portuĆ ries preparades per a l'enlairament
Tot i les traves regulatĆ²ries, el treball a terra no s'ha aturat i els ports espanyols s'estan posant les piles de manera exemplar. S'estan destinant partides pressupostĆ ries molt importants per a adequar els molls i zones d'acoblament, permetent que els recintes portuaris puguin manejar les enormes estructures que sostindran els aerogeneradors a alta mar. Aquesta preparaciĆ³ Ć©s vital, ja que la logĆstica de l'eĆ²lica flotant Ć©s extremadament complexa i requereix calats i superfĆcies que qualsevol port no pot oferir sense reformes prĆØvies.
L'objectiu Ć©s que aquestes instalĀ·lacions no siguin mers punts de pas, sinĆ³ autĆØntics nodes industrials on es generi ocupaciĆ³ especialitzada i es fomenti la innovaciĆ³. S'espera que aquest desplegament creĆÆ un cercle virtuĆ³s similar al que es va viure amb l'eĆ²lica terrestre fa dĆØcades, consolidant-ne una potent xarxa de proveĆÆdors locals que donin servei a tota la vida Ćŗtil dels parcs. La seguretat jurĆdica i la planificaciĆ³ ordenada sĆ³n les dues peticions que mĆ©s ressonen als fĆ²rums econĆ²mics per assegurar que aquestes inversions arribin a bon port.
L'horitzĆ³ de l'energia al mar es dibuixa com a carrera de fons on la colĀ·laboraciĆ³ entre administracions i empreses privades marcarĆ la diferĆØncia. Disposar dels recursos naturals i la capacitat tĆØcnica Ć©s un gran comenƧament, perĆ² serĆ la capacitat de executar les subhastes amb agilitat cosa que determini si Espanya es converteix en un referent internacional o si simplement es limita a seguir l'estela dels seus competidors. El sector confia que els propers passos desbloquegin per fi un potencial que fa massa temps que espera sota la superfĆcie.
