Tallers de reparació comunitària: guia per reparar, reutilitzar i teixir comunitat

  • Els tallers de reparació comunitària redueixen residus, estalvien recursos i enforteixen llaços veïnals, combinant aprenentatge pràctic i cultura del fes-ho tu mateix.
  • Hi ha models reeixits: programes municipals (Barcelona), experiències de barri (Orriols) i col·lectius a Llatinoamèrica que inspiren formats i aliances.
  • Organitzar-los requereix espai, eines, voluntariat i bona difusió, a més davaluar resultats i millorar insums i temaris.
  • En comunitats de propietaris regeix la LPH per a obres necessàries; certs treballs exigeixen professionals especialitzats i documentació de seguretat.

Tallers de reparació comunitària

Arreglar en lloc de llençar està guanyant terreny a barris i ciutats, i no és casualitat: quan compartim eines, sabers i ganes, l'economia domèstica, el planeta i la vida en comunitat hi surten guanyant. Els tallers de reparació comunitària apropen la cultura del fes-ho tu mateix a qualsevol persona, amb un enfocament pràctic i proper, per tornar a la vida objectes, aparells i peces que, altrament, acabarien al contenidor.

Més enllà de la part tècnica, aquests espais fomenten lajuda mútua i la confiança veïnal. S'aprèn, es conversa i es redueix les escombraries, tot alhora. Des d'iniciatives municipals com les de Barcelona fins a experiències de barri a València, Costa Rica, Xile o Mèxic, el moviment de la reparació s'està consolidant com a resposta tangible a la crisi de residus, a l'encariment de productes nous ia l'obsolescència accelerada.

Què és un taller de reparació comunitària i quins objectius persegueix

Reparació i reutilització en comunitat

Un taller comunitari de reparació és una trobada oberta on persones amb diferents habilitats ajuden altres a arreglar les seves pertinences. A Barcelona, ​​l'Ajuntament impulsa un programa de sessions interactives a centres cívics i casals de barri amb una durada típica de unes 2,5 hores combinant teoria breu i pràctica. La idea és capacitar la ciutadania per reparar objectes quotidians: petits electrodomèstics, dispositius elèctrics i electrònics, roba sostenible i reparació o fins i tot petits mobles.

  • Ús eficient de recursos: reparar permet estalviar matèries primeres que es farien servir en fabricar productes nous.
  • Menys residus i menys costos: en evitar que els objectes acabin com a escombraries, es redueixen impactes ambientals i despeses de gestió.
  • Empoderament ciutadà: es dignifica la cultura del fes-ho tu mateix i es dóna valor a la reparació i la restauració.

Aquests espais solen complementar-se amb accions molt pràctiques, com tallers de cuina d´aprofitament o de prevenció de residus, que ajuden a treure partit d'aliments, tèxtils i materials que semblaven descartats.

El programa municipal de Barcelona s'emmarca en el pla Residu Zero Barcelona 2021-2027, amb què la ciutat busca recuperar recursos, allargar la vida útil dels materials i reduir la generació de residus des de la prevenció. És un enfocament sistèmic: aprendre a reparar multiplica l‟impacte de les polítiques d‟economia circular.

Beneficis clau per a persones i planeta

Activitats de reparació ciutadana

La màgia d'aquestes trobades és a l'intercanvi. Qui assisteix pot portar roba, petits electrodomèstics o mobles senzills, i sortir amb el seu objecte funcionant i amb habilitats pràctiques per al dia a dia. En paral·lel, els que faciliten el taller comparteixen coneixement i generen teixit social.

  • Reducció de residus: allargar la vida dun producte evita emissions i la pressió sobre abocadors i incineradores.
  • Aprenentatge útil: transfereixen competències de reparació i manteniment que aporten autonomia i seguretat.
  • Comunitat activa: s'enforteixen enllaços veïnals i es creen espais informals de col·laboració.
  • Estalvi econòmic: arreglar sol ser més barat que comprar nou, ia més s'aprèn per a ocasions futures.

També hi ha un component cultural: canviem la mirada sobre allò trencat. Deixa de ser escombraries per convertir-se en una oportunitat de millora. Aquesta mentalitat permet altres àrees, des de l'ús de l'energia fins al consum responsable.

Ingredients i organització pas a pas

Abans de llançar una convocatòria convé establir unes bases sòlides. Amb un pla senzill i realista, les sessions flueixen, la gent repeteix i el taller es consolida com a espai útil del barri.

  • Espai adequat: cerca un lloc accessible, ventilat i suficient per treballar amb comoditat; un comerç local pot acollir lactivitat.
  • Herramientes i materials: tornavisos, claus, tisores, agulles, fil, teles, coles, claus i peces de recanvi; demana donacions o que cada persona porti allò que prevegi necessari.
  • Equip de voluntariat: gent amb ganes dajudar i habilitats de reparació; no cal ser especialista per aportar.
  • difusió: cartells de barri, xarxes socials i butlletins comunitaris; barreja canals digitals i impresos per arribar a més gent.

Planificació: defineix periodicitat (setmanal, mensual o segons la demanda), format (introducció, temps de reparació, tancament) i insums disponibles. Així t'assegures que la primera cita surti rodona.

reclutament: convida els qui ja arreglen per afició i professionals amb ganes de compartir; crea un canal de comunicació (grup en xarxes o llista de correu) per coordinar dubtes i materials.

promoció: dissenya missatges clars: què es pot portar, què no, i com es desenvolupa la sessió. Com més visibilitat aconsegueixis, més objectes se salvaran de les escombraries.

Organització del taller: delimita zones per tipus de reparació (electricitat, tèxtil, fusta). Comprova que hi hagi prou eines i recanvis i, si no, prepara un llistat de necessitats per a properes edicions.

execució: arrenca explicant el propòsit de la trobada i les normes de seguretat. Procureu que cada persona rebi suport personalitzat i incentiva que es comparteixin trucs i experiències.

avaluació: al tancament, recull opinions, mesura quants objectes es van arreglar i què va faltar. Amb aquest feedback milloraràs compres de material, assignació de voluntariat i temaris de futures jornades.

Projectes i xarxes que inspiren

Mirar experiències daltres llocs ajuda a afinar lenfocament local. A Amèrica Llatina i Espanya trobem col·lectius que ja han recorregut part del camí i els aprenentatges dels quals són valuosos per multiplicar l'impacte de la reparació comunitària. Aquestes iniciatives mostren formats i aliances possibles.

  • Pulgateca (Costa Rica): sorgida el 2019, combina art, tecnologia i creativitat per donar ús a recursos considerats obsolets; organitzen Fires Reparatón al costat del Club de Reparadors i combaten l'obsolescència programada de manera enginyosa.
  • Repair Cafè (Xile): fins al 2015 va ser un punt d'accés lliure on reparadors i assistents revivien objectes diversos; la seva força va estar en la col·laboració continuada per promoure la cultura d'arreglar.
  • ReparaTó (Mèxic): el Centre de Cultura Digital va articular esdeveniments perquè persones expertes ajudessin a reparar de tot, des d'electrodomèstics fins a roba, promovent adaptar els objectes a les necessitats reals de la gent.

Un taller de barri en acció: Orriols, València

Al barri d'Orriols s'impulsa un Taller de Reparació per a ús comunitari on es reutilitzen materials descartats i es construeixen nous estris útils. Allà s'han realitzat sessions de bricolatge amb palets que comerços locals ja no usen, reparació de bicicletes i arranjaments de petits electrodomèstics, sempre amb la mirada posada al benestar del barri i la reducció de residus.

El projecte es recolza en una persona responsable amb experiència docent en bricolatge i construcció, i fomenta dinàmiques en què tothom ensenya i aprèn. En paral·lel, funciona un Banc d'Eines, és a dir, un sistema de préstec de materials i estris a disposició del veïnat que potencia la cura compartida i la reutilització.

La seu del taller i del banc d'eines se situa a Sennda, Senda d'Orriols 15. El 2023 va haver-hi una reunió oberta el 2 de novembre per sumar suports, visites a l'espai per planificar la seva adequació i sortides per conèixer experiències: la Restart Party de Restarters VLC i el Col·lectiu Soterranya de Torrent amb la seva iniciativa Bicis per a Totes, d'on es van portar aprenentatges molt útils.

Ja el 2024, el grup va començar per allò essencial: construir la pròpia taula de treball (gener), preparar eines i materials per al Banc d'Eines (febrer) i posar a punt el local (març). Amb tot llest, el juny va arrencar amb força.

El 18 de juny es va impartir un taller de bricolatge amb el veí i el fuster Serafí, centrat en l'ús segur de maquinària i nocions de treball de fusta. El 27 de juny, el veí i electricista Josué va facilitar un taller d'electricitat amb conceptes bàsics i pràctica supervisada per perdre-li la por de cables, endolls i diferencials.

El 5 de juliol es va celebrar el primer taller de bicicletes, amb suport de voluntariat; es van reparar quatre bicis, incloses algunes donades per Casa Caridad i altres portades per participants. Agost va portar la construcció de unes porteries per a la zona esportiva de l'hort comunitari, una alegria per a la xavalada futbolera del barri.

Al setembre, l'equip en va fabricar una taula per a tall de fusta i va rebre la visita d'alumnat de treball social de Berlín acompanyat per l'Associació Valencia Acoge, un intercanvi molt enriquidor. Novembre va seguir amb més activitat: taller de bricolatge el dia 28 i, el 27, participació al conversatori Barrios Verdes (Huvinar de Un Botiquín per a la meva Ciutat) impulsat per Grigri Projects, per compartir reflexions sobre sostenibilitat entre barris.

Desembre va ser intens: a més d'obrir els dijous amb el banc d'eines, el 19 es va realitzar un taller de bricolatge i electricitat. Amb vista al 2025, la recopilació de dates preveu: taller de bicicletes (10 d'abril), taller de bricolatge (26 de juny), taller de bicicletes (3 de juliol) i taller d'informàtica (30 de juliol). Part de la comunicació s'ofereix també a castellano per acostar-se a tot el veïnat.

Aspectes legals i de gestió en comunitats de propietaris

Quan la reparació se situa en finques residencials i elements comuns, entra en joc la Llei de Propietat Horitzontal. L'article 10 estableix que hi ha obres necessàries per al manteniment, la conservació, la seguretat, l'habitabilitat i l'accessibilitat universal que són obligatòries i no requereixen acord previ en Junta, fins i tot si modifiquen títol o estatuts, sempre que el cost net no superi dotze mensualitats ordinàries.

Ara bé, lapartat 10.2 a) indica que la Junta ha dacordar la distribució de la vessa i els terminis de pagament. A la pràctica, sol discutir-se qui decideix quines obres són necessàries; si vénen imposades administrativament, no hi ha opció de rebuig. En la resta de casos, encara que l'execució no necessiti acord, sí que s'ha de votar el repartiment, i convé donar suport a la necessitat amb informes tècnics.

El president pot ordenar actuacions urgents? Només en supòsits de veritable urgència, adoptant mesures immediates i rendint comptes després davant la Junta, assumint el risc de responsabilitat si es demostra que no hi havia aquesta urgència. Per prudència, quan no siguin obres imposades ni d'emergència, és recomanable sotmetre-les a Junta i aprovar-les per majoria simple d'acord amb la regla 7 de l'article 17.

Amb vista a executar treballs en una comunitat, les empreses serioses solen aportar documentació que dóna tranquil·litat: certificats d'estar al corrent amb Hisenda i Seguretat Social, models TC2 del personal assignat, assegurança de responsabilitat civil amb cobertura específica per a l'obra i informe de prevenció de riscos laborals.

A més de la reparació puntual, hi ha rutines de manteniment que resulten imprescindibles per a una convivència segura i agradable. Planificar i portar registre daquestes tasques redueix avaries i conflictes veïnals.

Neteja d'àrees comunes

Inclou eliminació de pols, escombratge, fregat de terres, sanitització de superfícies, neteja de vidres i programacions periòdiques per a catifes i tapisseries. Un pla clar evita acumulació de brutícia i millora la salubritat de portals, passadissos, escales, vestíbuls i patis.

Manteniment d´ascensors

Cal revisar sistemes de seguretat, lubricar parts mòbils, netejar cabines i portes i corregir incidències. Un manteniment preventiu adequat minimitza parades i allarga la vida útil de l'equip, clau a edificis de diverses plantes.

Reparació d'avaries

Fuites d'aigua, errors elèctrics o incidències en serveis comuns requereixen resposta àgil. Convé tenir professionals de confiança i anar-hi documentant reparacions i revisions per prevenir problemes recurrents.

Manteniment de piscines

Control de clor i pH, neteja de filtres i skimmers, revisió de l'estructura i de sistemes (bombes i escalfadors), retirada de fulles i residus, i compliment de normatives sanitàries per garantir seguretat i higiene en temporada.

Escaleres i pasillos

Corregir graons irregulars, assegurar baranes i passamans, mantenir-ne una il·luminació adequada i netejar vessaments immediatament redueix riscos de caigudes; les inspeccions periòdiques són de gran ajuda.

Quan convé trucar a professionals especialitzats

Hi ha feines que requereixen maquinària, formació o autoritzacions específiques. En aquestes ocasions, el que és sensat és recórrer a equips qualificats que ofereixin garanties i compleixin la normativa de seguretat.

En desencallaments i poteries, hi ha serveis a la Comunitat de Madrid operatius 24 hores, 365 dies, amb lampistes i pocers equipats amb aigua a alta pressió per resoldre embussos siguin on siguin. També fan inspeccions de sanejament amb càmera de televisió per diagnosticar amb precisió.

A lampisteria, hi ha empreses especialitzades en substitució de canonades comunitàries que treballen per escurçar al mínim els talls d'aigua, reduir molèsties als habitatges, obrir el que és just i tancar com més aviat millor. Ofereixen instal·lacions, localització d'avaries, reparacions urgents i manteniment amb informes detallats de danys i solucions. Dominen tècniques de substitució d'ascendents i baixants procurant el menor impacte possible.

La paleta acompanya aquestes intervencions: des de tapar les obertures amb rapidesa fins a executar reformes en escales i rampes conforme al Codi Tècnic de l'Edificació (Seguretat davant de caigudes), ajudant també amb tràmits i requisits normatius.

En pintura, és habitual abordar portals, replans, garatges, baranes o portes metàl·liques, cuidant al màxim la neteja: protegir sòcols, marcs i terres i fer una neteja final en acabar. També es diagnostiquen i tracten condensacions que deterioren parets i sostres.

Per a façanes, patis interiors o llocs de difícil accés es recorre a treballs verticals o despenjaments. Per normativa, un tècnic en prevenció de riscos elabora el Pla de Seguretat i Salut i només personal format i acreditat (amb carnet d'operari) executa tasques com ara pintura exterior o instal·lació de canonades per façana.

Finalment, el manteniment preventiu de la xarxa de sanejament evita embussos, inundacions, males olors i factures d'urgència. S'empra maquinària d'alta pressió, càmeres, aspiradors d'aigua i productes desgreixadors per eliminar acumulacions. Cada assistència inclou un informe detallat amb anomalies i reparacions, i s'ofereix cobertura a comunitats, empreses i locals a tota la Comunitat de Madrid, amb referències de treballs realitzats disponibles.

Arreglar, compartir i aprendre pot canviar la relació amb els objectes i el veïnat: des de programes municipals orientats al residu zero fins a tallers de barri amb banc d'eines, passant per una gestió responsable en comunitats i, quan toqui, l'ajuda de professionals qualificats. Si coneixes més projectes similars, explica'ls i suma la teva experiència perquè la roda de la reparació segueixi girant.

de plantar en un hort urbà
Article relacionat:
Què plantar a un hort urbà: guia completa segons l'espai disponible