Recentment, l'expresident dels EUA Donald Trump va proposar instal·lar panells solars al mur que projectava construir a la frontera amb Mèxic, amb l'objectiu d'utilitzar l'energia produïda per finançar aquesta obra. Segons les seves declaracions, aquesta estratègia permetria que Mèxic “pagés molt menys diners” pel mur, fent-ho més rendible des del punt de vista econòmic.
Durant un míting a Cedar Rapids, Iowa, el juny del 2017, Trump va comentar: “Estem pensant a construir el mur com un mur solar, cosa que creu energia i s'autofinança. D'aquesta manera, Mèxic haurà de pagar molt menys diners. Té sentit, no?”
Al llarg del seu mandat i moltes vegades, Trump va assegurar que Mèxic pagaria pel mur. Tot i això, el país veí ha rebutjat consistentment assumir aquest cost, que s'estimava en xifres que oscil·laven entre els 8.000 milions i 40.000 milions de dòlars, en funció dels diferents dissenys i propostes realitzats al llarg del procés.
mur fotovoltaic
La idea d' instal·lar panells solars al mur ja feia temps que circulava a Washington abans del seu anunci a Iowa. Trump havia esmentat en privat aquesta possibilitat a un grup de legisladors republicans el 6 de juny de 2017, però al míting d'Iowa va ser la primera vegada que va parlar públicament de la proposta.
El pla denergia solar va ser rebut amb cautela per part de la Associació d'Indústries d'Energia Solar (SEIA), el portaveu del qual, Dan Whitten, va subratllar que esperaven conèixer més detalls abans d'emetre una posició final. Tot i això, va reconèixer que els alegrava saber que el president començava a apreciar els beneficis de l'energia solar.
Trump va insistir que la idea era completament seva, destacant la seva experiència com a constructor. Va considerar la regió fronterera com una de les àrees més adequades per a aquest tipus de tecnologia, gràcies a les condicions climàtiques favorables, amb abundants hores de llum solar.
Una idea realment original?
Tot i que Trump va afirmar que el “mur solar” va ser la seva idea, diversos mitjans van destacar que es tractava d'un suggeriment presentat per empreses com Gleason Partners, el disseny del qual incloïa panells solars que, segons la seva proposta, generarien dos megawatts d'electricitat per milla, suficient per abastir 350 habitatges. Aquesta proposta estimava un cost de 7,5 milions de dòlars per cada milla (1,6 quilòmetres) de mur solar.
A més, Advanced Warning Systems (AWS) també va presentar un disseny que, a banda dels panells solars, incloïa un aqüeducte per aprofitar els afluents de la regió. A partir d'aquestes propostes, més de 200 empreses van participar en un concurs per a la licitació de la construcció del mur i van presentar dissenys que integraven tecnologies innovadores.
Reptes econòmics i tècnics
Un dels primers reptes assenyalats pels crítics va ser la rendibilitat del mur solar. Segons analistes de Community Power Network, l'energia produïda en àrees remotes de la frontera podria tenir un baix èxit comercial, ja que l'eficiència dels panells solars requereix que existeixin compradors propers d'energia, i les distàncies entre la frontera i els centres urbans més propers podrien reduir els beneficis.
Un altre problema va derivar de les condicions regulatòries, ja que la frontera travessa múltiples estats i jurisdiccions, cosa que complicaria la coordinació entre diferents companyies energètiques.
A nivell tècnic, els experts van suggerir que els panells haurien d'instal·lar-se amb una inclinació cap al sol per aprofitar millor la radiació solar. No obstant això, el disseny del mur proposat originalment no contemplava aquesta disposició, cosa que podria reduir la producció d'energia. Les veus crítiques van subratllar que aquest tipus d'instal·lació fotovoltaica seria més efectiva si s'hagués dissenyat amb un enfocament específic per maximitzar la recol·lecció de llum solar.
És viable un mur solar?
Estudis estimen que un mur cobert de panells solars a tota la frontera amb Mèxic podria generar 7,28 gigawatts-hora d'electricitat al dia, El que seria suficient per proveir a 220.000 habitatges amb un consum mitjà. Tot i això, no només la generació d'energia planteja desafiaments: el cost d'instal·lació, la distribució d'aquesta energia i la inversió inicial necessària continuen sent obstacles que han de superar els defensors del mur.
Experts com Vasilis Fthenakis, de la Universitat de Columbia, i Ken Zweibel, exdirector de l'Institut Solar de la Universitat George Washington, consideren que la idea és factible tècnicament i econòmicament. Fins i tot suggerien que un mur solar de 3.200 quilòmetres podria costar menys de mil milions de dòlars, molt menys que els 20.000 milions estimats per a un mur tradicional.
Tot i això, altres experts assenyalen que les diferències geogràfiques i els costos de construir un mur amb aquestes característiques al llarg de tota la frontera seguirien generant costos ocults que podrien augmentar significativament la inversió inicial.
El cost d'un mur solar
El cost addicional d'afegir panells solars a un mur fronterer podria oscil·lar entre 1.400 milions i 4.200 milions de dòlars, segons diferents estimacions. Segons alguns càlculs, la inversió podria recuperar-se en un termini de 20 anys mitjançant la venda de l'energia generada.
Tot i els avantatges potencials, la proposta d'un mur solar és vista amb escepticisme per part de nombrosos legisladors i experts que consideren que els obstacles polítics, econòmics i tècnics en farien molt difícil la implementació tal com va ser plantejada.
Tot i que el projecte d'un mur solar sembla una promesa llunyana, el seu desenvolupament podria obrir un debat sobre la integració d'energies renovables en grans infraestructures públiques en el futur, promovent solucions més sostenibles i respectuoses amb el medi ambient.
El mur solar continua sent una idea que no ha passat de la fase de proposta, però reflecteix la importància creixent de les energies renovables en els grans projectes d'infraestructura. Si s'aconseguís fer, podria marcar el començament d'una nova era en l'ús de tecnologies netes a tot el món.