El Tribunal Suprem ha tornat a avalar la reforma elèctrica impulsada pel Partit Popular durant la legislatura 2011-2015. Aquesta reforma va incloure una retallada radical a les primes a les instal·lacions d'energies renovables a Espanya, cosa que ha generat múltiples denúncies i una batalla judicial que continua oberta. En una de les sentències més recents, emesa el 5 de setembre, el tribunal va desestimar el recurs interposat per 25 instal·lacions fotovoltaiques de Castella-la Manxa contra la normativa del 2014, la qual afectava directament la seva rendibilitat.
Retall a les renovables i polèmica jurídica

Una de les qüestions clau que ha generat controvèrsia és si el canvi normatiu vulnerava els principis d'irretroactivitat i seguretat jurídica establerts a la Constitució espanyola. Les fotovoltaiques afectades argumentaven que no havien pogut preveure aquest canvi legislatiu, cosa que havia destrossat les seves previsions de rendibilitat a llarg termini. Tot i això, el Tribunal Suprem va desestimar aquestes al·legacions, afirmant que el canvi regulatori, encara que dràstic, no va vulnerar aquests principis.
El tribunal va basar la seva decisió en la necessitat d'ajustar les lleis a les «circumstàncies econòmiques» del país en aquell moment, derivades, en part, de l'elevat dèficit tarifari acumulat al sector elèctric.
Aquest dèficit, que havia arribat a nivells insostenibles, va ser una de les raons principals que van empènyer l'Executiu de Mariano Rajoy a implementar aquests canvis. De fet, els ajustaments en el règim retributiu de les energies renovables no van ser únicament per a les plantes solars, sinó que van afectar tot el sector, incloent-hi la cogeneració i altres energies verdes.
El CIADI i la Carta de l´Energia

Pocs mesos abans de la decisió del Tribunal Suprem, el tribunal arbitral del Centre Internacional d'Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (CIADI) va emetre un laude favorable als inversors estrangers en un cas relacionat amb la reforma elèctrica espanyola. En aquest laude, el CIADI va condemnar Espanya a indemnitzar la companyia Eiser amb 128 milions d'euros a causa de la violació de la Carta de l'Energia.
Aquest tractat internacional, signat el 1994, estableix que els governs han de garantir un tracte just i equitatiu als inversors estrangers al sector energètic. El tribunal arbitral va considerar que Espanya havia vulnerat aquest principi al canviar radicalment el règim de primes per a les instal·lacions renovables, cosa que va afectar de manera significativa els càlculs de rendibilitat originalment previstos pels inversors.
Tot i això, malgrat aquesta fallada a nivell internacional, els tribunals espanyols han continuat recolzant els canvis legislatius nacionals. Segons el Tribunal Suprem, a la decisió del 5 de setembre, el laude del CIADI no és aplicable en els procediments judicials que es resolen sota dret espanyol i comunitari, ja que aquests recursos es regeixen per lleis nacionals.
El dèficit tarifari com a argument clau

El dèficit tarifari del sistema elèctric espanyol ha estat un dels punts centrals a l'argumentació del Govern per justificar les retallades a les renovables. Durant anys, els costos de generació i distribució elèctrica a Espanya van ser superiors als ingressos que obtenien les companyies elèctriques a través de les tarifes. Això generava un dèficit acumulat que, al moment de la reforma, se situava al voltant dels 26.000 milions d'euros.
El Govern de Rajoy, el 2013, va considerar essencial reformar el sistema per evitar que aquest dèficit continués creixent. La solució proposada a través del Reial decret llei 9/2013 va ser un canvi radical en el sistema retributiu a les renovables. En lloc de les primes fixes que s'atorgaven des del 2006, el nou sistema garantia una rendibilitat raonable calculada sobre la base dels bons a 10 anys més un diferencial, la qual cosa va reduir dràsticament les expectatives econòmiques dels productors d'energia renovable.
Reaccions dels productors i la batalla judicial
La resposta dels productors no es va fer esperar. Des del principi, es va acusar l'Executiu d'haver generat inseguretat jurídica i violat els principis de confiança legítima i d'irretroactivitat. Aquests arguments van ser presentats tant als tribunals nacionals com internacionals.
En l'àmbit local, les instal·lacions afectades van recórrer al Tribunal Suprem i altres tribunals administratius, al·legant que molts havien finançat els seus projectes mitjançant préstecs a llarg termini, confiant en l'estabilitat de les primes previstes el 2007. Amb el nou sistema, moltes plantes fotovoltaiques van veure la seva rendibilitat reduïda a gairebé zero.
A nivell internacional, els inversors estrangers, a l'empara de la Carta de l'Energia, van acudir al CIADI i altres mecanismes arbitrals. Com ja hem esmentat, hi ha hagut laudes favorables com el d'Eiser, però també hi ha hagut casos en què els tribunals internacionals han desestimat les demandes, com va passar el 2016 amb el laude a favor d'Espanya en el cas impulsat per Charanne BV
Sentències contradictòries: Doble vara de mesurar?
Una de les qüestions més polèmiques és la contradicció aparent entre les sentències que emeten els tribunals nacionals i els internacionals. Mentre que els primers, encapçalats pel Tribunal Suprem, continuen afirmant que la reforma elèctrica és conforme al dret espanyol, els tribunals internacionals han estat més crítics.
En molts d'aquests casos, els tribunals internacionals consideren que Espanya, en introduir retallades dràstiques i retroactives a les primes, va vulnerar el tracte just i equitatiu que s'haurà de garantir als inversors. Tot i això, els tribunals nacionals argumenten que l'Estat té dret a modificar les seves polítiques si aquestes són insostenibles des del punt de vista econòmic.
A més, des del punt de vista dels tribunals espanyols, no hi ha un dret consolidat a percebre una determinada rendibilitat per al futur. Per tant, els canvis a les primes no són considerats retroactius, sinó simplement ajustaments necessaris per garantir la sostenibilitat del sistema elèctric.
Qüestions mediambientals a la reforma elèctrica
Una de les grans ironies daquesta situació és que la mateixa reforma elèctrica que pretenia garantir la sostenibilitat econòmica del sistema ha tingut un impacte negatiu sobre el desenvolupament de les energies renovables, un dels pilars clau en la lluita contra el canvi climàtic.
Nombroses plantes d'energies renovables, especialment al sector fotovoltaic, han paralitzat les seves activitats o es troben en situacions financeres molt compromeses. La disminució de les primes ha afectat directament la viabilitat de molts projectes, cosa que ha alentit el creixement de les energies netes a Espanya.
Tot i això, la reforma també va coincidir amb un context de crisi econòmica global que ja estava obligant moltes empreses del sector a ajustar els seus plans. Tot i que alguns experts assenyalen que l'impacte de la reforma va ser decisiu en la paralització de nous projectes, altres argumenten que la frenada era inevitable, atès el context global de recessió econòmica i la caiguda del preu dels combustibles fòssils.
Vots particulars: El debat jurídic al si del Tribunal Suprem

Dins del Tribunal Suprem mateix, no tots els magistrats van compartir la decisió de desestimar els recursos presentats pels productors d'energia solar. En la sentència del 5 de setembre, el magistrat Eduardo Espín Templado va presentar un vot particular, argumentant que sí que s'havia produït una retroactivitat contrària a dret, i que les retallades s'havien d'haver aplicat únicament a les plantes noves.
A més, la magistrada Maria Isabel Perelló Doménech també va presentar un vot particular, descrivint la situació dels productors fotovoltaics com un “exemple d'inseguretat jurídica” que havia portat moltes empreses del sector a una situació crítica.
Aquests vots dissidents indiquen que, fins i tot dins del mateix sistema judicial espanyol, no hi ha consens ple sobre la legalitat de les reformes impulsades pel govern del Partit Popular. El fet que aquestes opinions es presentin des de dins del Tribunal Suprem afegeix un matís important a la situació complexa que enfronta el sector de les energies renovables a Espanya.
Futur de les energies renovables a Espanya
Tot i tots els problemes derivats de les retallades de primes i les batalles judicials, el sector de les energies renovables a Espanya continua tenint un potencial enorme. Segons els plans estratègics del Govern i la Unió Europea, les energies renovables seran fonamentals per complir els objectius de descarbonització de l'economia en les properes dècades.
El país té condicions geogràfiques excepcionals per a la producció d'energia solar i eòlica, i és previsible que, en un futur proper, es continuï promovent el desenvolupament d'aquestes tecnologies. Tot i això, els experts assenyalen que serà crucial instaurar un marc jurídic estable i fiable que garanteixi la seguretat jurídica i la confiança dels inversors, cosa que ha estat fortament qüestionada des de la reforma del 2013.
Amb el canvi a les polítiques energètiques i el paper protagonista de les energies renovables en la lluita contra el canvi climàtic, és previsible que els governs futurs hagin de revisar el sistema d'incentius per atraure nous projectes.
Per acabar, cal subratllar que el desenvolupament de les energies renovables és una prioritat no només des del punt de vista econòmic, sinó també des del punt de vista ambiental. A mesura que s'acceleren els efectes del canvi climàtic, la necessitat d'apostar per tecnologies netes, segures i sostenibles es torna cada cop més urgent.
Índex
- 1 Retall a les renovables i polèmica jurídica
- 2 El CIADI i la Carta de l´Energia
- 3 El dèficit tarifari com a argument clau
- 4 Reaccions dels productors i la batalla judicial
- 5 Sentències contradictòries: Doble vara de mesurar?
- 6 Vots particulars: El debat jurídic al si del Tribunal Suprem
- 7 Futur de les energies renovables a Espanya
