En els propers mesos s'activaran noves restriccions i controls a diverses capitals mentre s'afina el detall de exempcions, perímetres i sistemes de vigilància. A continuació, repassem els canvis més rellevants a Màlaga, València, Cadis i Barakaldo, a més del context estatal i la situació a altres ciutats espanyoles.
Màlaga: fi de la moratòria i començament de les sancions
A Màlaga, la ZBE deixa enrere el seu any de transició: a partir del 30 de novembre es tramiten multes als vehicles no autoritzats que accedeixin al perímetre delimitat. El seguiment es farà amb càmeres i lectura de matrícules, per la qual cosa no és obligatori portar l'adhesiu sempre que el distintiu ambiental consti associat al vehicle a la base de dades.
La autorització d'accés depèn de tres variables: l'etiqueta ambiental, si el vehicle està domiciliat al municipi i el tipus de vehicle (turisme, moto o furgoneta). Per a cotxes i motos, els domiciliats a Màlaga poden entrar sempre, fins i tot sense etiqueta; els de fora del municipi amb etiqueta ZERO, ECO o C mantindran l'accés sense límit; els d'etiqueta B de fora podran circular fins al 30 de novembre de 2026; i els que no tinguin distintiu perdran l'accés des del mateix 30 de novembre.
Per a furgonetes s'apliquen regles similars, però amb dos anys addicionals de marge: les de fora amb etiqueta B podran accedir-hi novembre de 2028 i les que no tinguin etiqueta fins novembre de 2027. Les furgonetes domiciliades a Màlaga, sense límits per la seva funció essencial a l'activitat local.
Hi haurà autoritzacions especials per a transport col·lectiu regular, assistència sanitària, forces i cossos de seguretat, serveis municipals, vehicles històrics o serveis privats de necessitat justificada. L'Àrea de Mobilitat preveu deixar fora de la ZBE a més de 26.000 vehicles i, a 15 anys vista, reduir el parc mòbil de la zona al voltant d'un 20%.
València: xoc polític, pressupost a l'aire i calendari incert
A València, l'ordenança reguladora de la ZBE va caure en ple després del vot en contra de Vox, soci de govern del PP, que va deixar els populars sols defensant el text. L'oposició (PSPV-PSOE i Compromís) tampoc va recolzar la proposta per considerar-la laxa i de mínims en termes ambientals.
El regidor de Mobilitat, Jesús Carbonell, va defensar una implantació progressiva centrada inicialment als vehicles amb etiqueta A de fora de la província, amb extensió gradual en anys successius. Sobre la taula va arribar fins i tot la possibilitat de ampliar el perímetre, però el gir de Vox va bloquejar l'aprovació. Des de l'oposició es va alertar d'una possible pèrdua de 115 milions de fons europeus i es van demanar responsabilitats polítiques.
A aquest xoc se suma un problema de calendari: el pressupost municipal de 2026 encara no reuneix prou suports. Si es prorroguen els comptes, no hi haurà partides per a càmeres, senyalització, control tecnològic, ajudes a la renovació de vehicles o incentius al comerç al centre, cosa que endarreriria diversos mesos la posada en marxa efectiva de la ZBE.
La normativa estatal i europea exigeix a les ciutats de més de 50.000 habitants comptar amb aquestes àrees, per la qual cosa la paràlisi podria situar València sota el focus del Ministeri per a la Transició Ecològica i de la UE. Mentrestant, el PP, Vox, PSPV i Compromís mantenen postures allunyades sobre l'abast, els terminis i el perímetre de la ZBE.
Cadis: perímetre definit al casc antic i registre de matrícules
L'Ajuntament de Cadis ha tancat el disseny del seu ZBE i cerca la aprovació inicial un ple extraordinari per activar la mesura a final d'any. L'àmbit afecta el casc històric (excepte la ronda de circumval·lació) ia trams ja de vianants del Passeig Marítim.
La proposta preveu que les restriccions afectin principalment vehicles no censats a la ciutat, mentre que els residents amb matrícula controlada per la hisenda local en mantindran l'accés. A més, s'activarà un protocol per a episodis puntuals de mala qualitat de laire.
Entre els vehicles de lliure accés destaquen bicicletes i VMP, així com els turismes amb distintiu ZERO i ECO, a més de serveis d'emergència i intervenció fins i tot si no tenen etiqueta. Altres, com subministraments bàsics, funeraris, manteniment o determinats serveis públics, requeriran inscripció al Registre Municipal d'accés a ZBE.
Hi haurà exempcions permanents per a supòsits com a empadronats amb causes justificades, clients d'hotels o pàrquings de l'interior (amb comunicació de matrícules), PMR, grues, vehicles històrics i professionals vinculats a obres i esdeveniments autoritzats. Determinats vehicles sense distintiu o amb etiquetes B i C podran accedir baix límit temporal general i condicions concretes (per exemple, garatges no rotatius, repartiment, tallers o serveis socials).
Barakaldo: “Zona Centre Ampliada” i objectiu de reduir emissions per sobre del 10%
Barakaldo ha aprovat tècnicament la delimitació de la seva ZBE dins del projecte 2026-2030, amb el perímetre denominat “Zona Centre Ampliada” (Centre, Rontegi, Santa Teresa, Beurko Berria, Sant Vicent, Zuazo–Arteagabeitia i Lasesarre). La decisió es justifica en dades de qualitat de l'aire i el soroll derivats de l'alt volum de desplaçaments.
La proposta planteja vetar l'accés a vehicles sense distintiu i amb etiqueta B a tot el centre urbà, excepte el barri de Desert i àrees perifèriques de centres comercials i de Lutxana, Llano, Cruces, Burtzeña, Retuerto, El Regato i Kareaga. Creus no s'inclou com a ZBE per la seva funció de accés hospitalari a escala supramunicipal.
El consistori assegura que amb aquest perímetre se supera el 10% de reducció d'emissions fixat en el projecte, i que la delimitació facilita envoltar la ciutat sense entrar-hi (vies com Ronda d'Azkue, Av. Altos Hornos, Av. de la Rivera i Ibaibe). Queden fora pols com Beurko Vell, BEC i Megapark.
La regidoria de Desenvolupament Sostenible obre un procés de sessions informatives per detallar el llistat dautoritzacions i exempcions i polir labast en participació ciutadana. Tot i que no hi ha data d'implantació, la llei ja obligava a fer-ho abans de l'1 de gener del 2023, per la qual cosa l'impuls tècnic cerca accelerar els terminis.
Context estatal i altres ciutats: etiquetes, fases, taxes i noves obligacions
Les ZBE existeixen a Europa des dels anys 90 i s'han estès per Espanya amb la obligació legal per a municipis de més de 50.000 habitants. El transport representa prop del 29% de les emissions nacionals, per això aquestes zones busquen millorar la qualitat de l'aire i alinear-se amb les directives europees.
ciutats com Lleida apliquen fases: a la primera, els vehicles sense distintiu no poden circular pels carrers inclosos a la ZBE1 de dilluns a divendres (7:00–20:00); a partir del proper gener, les etiquetes B també es veuran afectades en episodis d'alta contaminació; i per al 2028 es preveu limitar la circulació dels B en aquest mateix horari amb una ampliació de l'àmbit. A més, els no residents disposen de 24 accessos anuals sense sanció fins al 2028.
Al mapa nacional sorgeixen més restriccions: algunes localitats han començat a limitar l'entrada a vehicles B en determinades ZBE o supòsits, i en els propers mesos s'esperen avenços a Palma, Sant Sebastià, Reus, Santander, Las Palmas, Valladolid i altres municipis obligats a desplegar aquestes àrees per complir la normativa.
La nova Llei de Mobilitat Sostenible proporciona eines als ajuntaments: possibilita taxes pel trànsit indegut a ZBE (calculades en referència a costos d'aparcament públic), anima a primar vehicles menys voluminosos a l'espai públic, i habilita mesures de tancament o restricció en episodis d'alta contaminació. A més, planteja revisar el sistema d'etiquetes de la DGT en el termini d'un any per corregir desajustos i afegir-hi les emissions de CO2 com a criteri.
La norma també introdueix plans de mobilitat obligatoris per a empreses de 200 o més empleats, amb sancions si no es compleixen, impulsa un pla estatal per a la bici, i preveu un programa de renovació del parc mòbil orientat a zero i baixes emissions, incloent ajudes a usats que compleixin Euro 6d. Així mateix, suggereix reduir vols domèstics amb alternativa ferroviària competitiva.
Impacte al mercat: més restriccions i un parc mòbil envellit
El desplegament de ZBE topa amb un mercat d'ocasió que domina les vendes a Espanya (per cada cotxe nou es venen uns 2,1 usats) i amb una antiguitat mitjana del parc per sobre de 14 anys. Projeccions del sector assenyalen que fins a un 87% dels cotxes que es comprin el 2025 no podran circular lliurement el 2026 per zones restringides, en no reunir etiquetes ECO o ZERO.
Les dades disponibles apunten que tot just un 13% dels vehicles d'ocasió venuts superaria les restriccions de ZBE, amb una quota d'ECO propera al 10% i ZERO lleugerament per sobre del 3%. Al tancament del darrer exercici analitzat, només el 1,2% del parc nacional era ZERO i un 4,7% ECO, cosa que evidencia el repte de accelerar el relleu cap a tecnologies menys contaminants.
Per als qui tenen cotxes sense distintiu o amb etiquetes B i, en menor mesura, C, l'enduriment progressiu de les normes obligarà a planificar alternatives: aprofitar exempcions temporals, recórrer al transport públic o de mobilitat compartida, o fer el salt a vehicles amb etiquetes més netes quan sigui possible.
Amb sancions ja actives a algunes ciutats, ordenances en tràmit en altres i un marc estatal que dóna més eines als ajuntaments, el desplegament de les ZBE entra en una fase decisiva a Espanya: Màlaga prem l'accelerador, València busca encaix polític i financer, Cadis perfila el seu perímetre amb àmplies exempcions, i Barakaldo fixa la zona prioritària. El repte comú serà combinar eficàcia ambiental, seguretat jurídica i suport als que més ho necessiten perquè la transició sigui viable i no deixi ningú enrere.
